• Portada: «BIBLIOTECA “UNIVERS” - Vol. VI | J. J. CASANOVA DE SEINGALT | LA MEVA FUGIDA | DELS PLOMS | Traducció de | JUST CABOT | LLIBRERIA CATALÒNIA | PLAÇA DE CATALUNYA, 17 | BARCELONA».
• Preliminares del editor o del traductor: «Biografia» (5): inc. «Joan Jaume Casanova de Seingalt neix a Venècia», expl. «hi mor el 4 de juny de 1798» || «L’home» (5-6): inc. «Sainte-Beuve col.loca Casanova entre aquells individus als quals l’absència gairebé completa de sentiment moral permet a totes les facultats brillants, ràpides, emprenedores de desenrottlar-se sense mesura i sense escrúpol», expl. «he viscut en filósof i moro en cristià!» || «Bibliografia» (6): afirma que se basa en el texto titulado en francés «Histoire de ma fuite des prisons de la République de Venise, qu’on appelle les Plombs, écrite à Dux en Bohème l’année 1787». Lo que no dice claramente es en qué edición se basa (si la princeps, Leipzig, chez le noble de Schönfeld, 1788, u otra). Respecto su edición afirma el traductor: «No tractant-se d’una edició erudita, sinó popular, per no anotar-la hem substituït les inicials dels personatges per llurs noms complets i hem traduït les frases llatines; a més a més, hem fet patir, en benefici d’una major concisió, la literalitat que tant ens agrada; sense arribar, però, a transformar la versió en arranjament. Reprenent un cap reestat solt, afegim que està amplament comprovat que Casanova, per bé que parcial, és verídic sempre; el més que fa es «brodar» sobre la relació». «Advertència al lector» (6): «El sistema de comptar les hores que era seguit a Itàlia és destarotador. Els rellotges tocaven vint-i-quatre hores d’una posta de sol a la de l’endemà; així, l’hora de migdia i la de mitjanit variaven cada dia. El lector ja s’adonarà de com és confusionari aquest sistema tot llegint La fugida dels ploms. | EL TRADUCTOR».
• Texto: (7-10): [Prólogo del autor] inc. «J.-J. Rousseau, relapse famós, escriptor i eloqüentíssim, filòsof visionari, que jugava la misantropia i ambicionava la persecució, escriví a la seva “Nova Heloïsa” un pròleg sense parell», expl. «hauria d’ésser abolit pels mateixos que l’exerceixen». (11-108): inc. «PRIMERA PART | Després d’haver acabat els meus estudis, haver deixat a Roma l’estat d’eclesiàstic, haver pres el de militar, haver-lo deixat a Corfú, emprès l’ofici d’advocat, haver-lo deixat...», expl. «En aquesta indecisió, un greu contratemps em donà l’empenta, i em vaig determinar a deixar la meva pàtria com hom deixa una casa plent, però on s’ha de sofrir un mal veí. Sóc a Dux, on, per no barallar-me amb els veïns, em basta no enraonar-hi, i no hi ha res més fàcil que això. | FI».

• BV: Adolf Pizcueta/4983*
• BC
• BNM.

En la contraportada se anuncia otras traducciones, aunque ninguna otra de la literatura italiana.