Prolech

Esciu lo segue[n]t prolech a la reuere[n]t priora del monestir de les monges de la benaue[n]turada sancta Catherina de Sena aquel lo nom del qual esta escrit per les capletres dels capítols de la present istoria.

A La molt Reuerent, y entre les virtuoses virtuosa religiosa sor Anna Torrella d[e]l deuot monestir de les mo[n]ges de la seraphica e benauenturada sancta Catherina de sena del sagrat orde dels frares preycados, dins la insigne ciutat de Uale[n]cia digna priora: Aquell religios indigne: lo nom del qual trobareu escrit en les caplletres dels capitols de la present istoria frare del monestir del glorios sent Honofre de la obseruança d[e]l mateix orde: pau e immortal salut en lo nostre redemptor, e senyor Jh[es]ux[cris]pt. Sils phisosophs antichs e poetes Reuere[n]t priora parlant, e tracta[n]t de coses naturals e faules foren axi ansiosos e solicits en dexar per escrit les gestes, e actes los quals en temps dells se ere[n] contenguts e seguits: p[er]ço que no tansolame[n]t a ells mas encara als se[us] successos app[ro]fitar poguessen: e quant mes sens comparacio, per los reuerents mestres en theologia, e doctos catholics de la sacro sancta mare sglesia deue[n] esser ab summa dilige[n]cia escrites les istories, o vides dels sancts, e sanctes gloriosos: com principalment aço redunde en lahor e gloria de aquell quills ha sanctificats. Per la q[ua]l causa lo reuerendissim pare frare Ramon de Capua mestre general del nostre sagrat orde: no solament per voler imitar en dit escriure als sobredits philosophs, e poetes, e als altres doctos catholichs, mas encara p[er] no encorrer culpa, e offença de negligencia fon molt diligent, e no poch solicit de co[m]pilar en un volum en lengua latina la istoria, o vida d[e]ls excellents e marauillosos actes d[e]la sua spiritual filla verge gloriosa sancta Catherina de sena: p[er]ço que tals actes de ta[n] excellent vida no sols adaquels quils auien vists mas encara als qui apres dell vendrien aprofitar poguessen trobant los en perpetua memoria p[er] escrit. Al qual volent yo indigne iusta la mia capacitat imitar, e seguir e pensant que tant deuotissima legenda com aquesta, en pochs lochs se troba: de hon d[e] necessitat se segueix: que la sanctedad, e perfeccio de aquesta sancta v[er]ge: esta com la lum en la lanterna, o la pedra preciosa dins en lo sudari co[n]tinuament amagada: perço tant per la d[e]uocio que a la dita sancta porte: quant encara per que dita istoria puga esser largament e difusa communicada a tots aquells, e aquelles qui la volran la he feta emprenptar en nostra lengua valenciana: No cura[n]t empero de seruar estil poetich ni modo artizat en lo arromançar: sino planament, e grosera segons lo meu modo comu de parlar. E aço he fet tant p[er] esquiuar semblants modos los quals per als religiosos no satisfan, qua[n]t encara p[er]que moltes vegades en coses d[e]uotes, y espirituals fan perdre la sentencia, e la intellige[n]cia de la istoria especialment entre indoctes, e ignorants segons son per maior part les dones, e altres p[er]sones semblants, per amor de les quals he volgut pe[n]dre principalment ap[re]s du aq[ue]sta fatiga, e treball. Certificant que en la present istoria p[er] mi arromançada res de mon cap que mude sentencia noy he affigit ni leuat: sino felment de lati en romanç trelladant. La qual en aquest meu prolech endreçe a vos sobredita reuerent priora qui al vostre nom e co[n]nom conformau les obres: e per ço sego[n]s aquells es la lahor vostra. Car primerament sou dita Anna: al qual nom conformau molt de los vostre actes: e axi segons la interpretacio de aquell sou feta semblant a la benue[n]turada senta Anna per que anna es enterpretada gracia d[e] deu. La qual com de primer fos esteril e no paris fills ni filles: apres per la gracia de deu fon tan fertil e abundant que pari les tres Maries. Axi vos per lo semblant estant en lo mon: ço es viuint en lo estament de virginal castedat ereu feta esteril d[e] fills e filles corporals. Apres empero reuncia[n]t a les pompes e vanitats mu[n]danals y essent vestida en religio de habit tan sanct: sou estada feta per la gracia de deu fertil e abundant: e dignament mare engendrant e parint esperitualment al vostre espos Ihesu christ: tan deuotes e virtuoses filles. Car si lo matrimoni carnal vmple lo mon: mol mes la virginitat, e lo matrimoni speritual: segons sentencia del aureli Agosti pobla lo cel. Mes auant axi com sentana feya tres parts dels seus bens: la vna per als pobres e peregrins, laltra p[er] al te[m]ple e als seruidors de aquell. E laltra per a si e als seus: axi vos conformant vos ad aquella per la gracia de deu aueu partit en tres parts los vostres bens per amor dell. La primera part: la qual es d[e] be[n]s te[m]porals, po[m]pes, honos, e vanitats donas als pobres e peregrins: ço es renunciant aquells per lo vot de pobretat a les persones pobres e peregrines habita[n]ts en aquest miserable mon. La segona part es de fruyts e bens de lanima esperituals: los quals contra lo apostol sent Pau: ço es, pau, caritat, goig, paciencia, longaminitat, bondat, benignitat, mansuetut, fe, modestia, continencia, e castedat. E aquests tals bens donau vos al te[m]ple ço es a Jhesu christ: la humanitat d[e]l qual es verdader temple dela diuinitat seruint continuament nit i dia adaquell: E no resmenys impartiu aquells bens a les seruentes del dit temple: ço es ales volstres religioses filles: les quals ab vos ensemps seruixe[n] per lo modo mateix al sobredit temple diuinal: dins lo te[m]ple material de aq[ue]xa sancta casa: e aço ab les vostres sanctes piadoses exortacions que vos continuament los feu e dieu. La tercera part es dels be[n]s d[e] la penite[n]cia corporal. Los quals si d[e] persi principalment no son profitosos per al cos, son ho empero de conseguent: en quant per medi de aquells aconseguint la vida eterna: E aquests tals bens son axi com oracions, vigilies, abstinencies, dejunis, treballs, penitencies, disciplines, afliccio[n]s, necessitats, angusties, e moltes altre miseries e penes: les quals tant per la religio quant encara per aquexa sancta casa, per amor de deu sofferiu e passau: E aquesta darrera part guardau per a vos: ço es per punicio del propi cos refrenant e comprimint aquell d[e]ls apetits vans e desordenats: e d[e]ls mouiments del trascible e concupiscible; e dels altres desigs de la inclinacio natural e sensualitat: subjuga[n]t lo dit cos per exemple d[e] sent Pau al seruici de la religio e de deu eternal. Axi mateix trobe yo Reuerent priora: que conformau vos p[er] lo semblant les vostres obres al vostre sobre nom: e p[er]ço segons aquell es tambe la lahor vostra Car veig que teniu sobrenom de torre: la qual es vn edifici alt, fort, e preeminent als altres edificis: e ordenat en defensio de alguna ciutat, vila o castell: E axi trobe yo en la sagrada escriptura per al present tres maneres d[e] torres a les quals fou fet a sembla[n]t just a lo vostre modo: La primera torre es alta e admirable: la qual es deu e la gloriosa verge Maria mare sua. Los quals propriament son dits torres en quant remedien e aconsolen persones afligides e te[m]ptades: les quals en lurs necessitats fols en ells esperen e confien. Del senyor diu Salamo en los p[ro]uerbis a .xviij. capitols Lo nom del senyor es torre; e adaquella fuig la p[er]sona justa y es feta salua. Dela v[er]ge gloriosa mare sua diu lo mateix salamo en los cantichs a set capitols. Lo teu coll es axi com a torre d[e] vori: Axi vos per lo semblant sou torre en loch alt p[er] deu edificada no tan solament en la dignitat de la religio: mas encara en la excellencia de la prelatura constituida e posada tenint loch de deu entre les vostres subdites: les quals a vos en loch de aq[ue]ll la sua volu[n]tat subjugue[n]: p[er]çoque per exemple dell los doneu consolacions e remeys axi de paraules com de obres: les quals en ses tribulacions e angusties a vos com a torre corrent fuge[n]: p[er]ço que per medi vostre finalme[n]t sien fetes salues. La segona torre q[ue] yo trobe es baixa e durable. E aquesta es la religio sagrada la qual asi dauall en aquest mo[n] esta edificada: e per defensio dels fels cristians constituida e ordenada: Axi vos tambe sou dins dita religio com vna torre fundada en defensio continua e guarda d[e] totes les ouelles a vos per deu e per la obediencia acomanades: per tal que defensant aquelles les guardeu be e ab summa vigilancia; que ni per culpa, ni per neglige[n]cia, ni per occasio vostra no sen perda ni perexca alguna: ans ab bo[n]s exemples e amonestacions sanctes treballeu continuament en apartar les de la gola del lop infernal enemich diable: perço que ab les sues astucies no les vos d[e]struixca e mate: e apres aq[ue]ll bo e verdader pastor Jh[es]uchrist en lo jorn del juhi de la vostra ma no les demane: La terçera torre q[ue] trobe es interior e amable. E aquesta es lalta co[n]te[m]placio dins la ciutat de lanima hedificada p[er]ço q[ue] ab lo iuhi d[e]la raho mira[n]t co[m] la talayha en la torre de la guarda veja clarame[n]t de lu[n]y los aguayts d[e]ls enemichs de la natura humana y en aq[ue]sta manera la dita ciutat d[e]l anima sera d[e] aquells molt be[n] guardada e deffençada. No resmenys vos com a verdera torre essent per lesperit de alta contemplacio eleuada veu clarament la lum de clara intelligencia les astucies, los engans: per los quals la vostra consiencia pot esser per lo diable enganada. Empero ara la ciutat dela vostra anima: esta per la gra[n] del senyor de aq[ue]lls molt ben segura e, salua: e p[er] la costant p[er]seuerança vostra fortificada. Car lauos la religio es dita esser ciutat fort e inexpugnable quant d[e] tantes diuersitats de torres ço es d[e] religiosos e religioses esta ornada. En figura de la qual es escrit en lo primer capitol de iudich que vn rey edifica vna ciutat potentissima e posa torres en aquella en altitud de cent colzes: . Per aq[ue]st rey es significat deu lo pare: lo qual sobre la pedra firmissima qui es Jhesuchrist fill seu vnigenit ha edificada la ciutat de la esglesia cristiana: posant torres en aquella de diuerses religions en altitut de cent colzes: ço es per lo estame[n]t de perfeccio: lo qual es designat p[er] lo nombre ce[n]tenari en lo qual les religions son constituides. E molt mes la sagrada religio de preycadors p[er] loffici de la sancta predicacio adaquella recomanat. En lahor de la qual diu papa Alexa[n]dre .iiij. entre les altres excelle[n]cies axi: Aquell celestial laurador a plantat lo sagrat orde d[e] p[re]ycados en lo paradis de la esglesia axi com vn arbre fertil per que per la sua pulcritut delitas, per la sua fecunditat fartas, e per la sua suauitat dels fruyts afalagas aquesta religio, es aquella generosa pla[n]ta la qual en totes parts esten les sues rames, produix flos de honor, e fruyts d[e] abu[n]dant doctrina. Aquest es orde florit de honestat, clar de sciencia, fecu[n]do de virtut: e meritament per la seu apostolica approbat. Los frares d[e]l qual tostemps treballen en lestudi de la escriptura sagrada, en lo profit de les animes, en oracions, e officis diuinals y en la predicacio euangelica. Les boques d'aquells a totes parts sonen com a trompetes: e la veu de la predicacio: hix p[er] les salutiferes paraules d[e]lls fins als extems de tota la terra. Aquests son, los quals contemplant la vida del apostol sent Pau: se gloriejen en la creu sola de Jhesucrist: e menyspreant lo mon: sospiren als delits d[e] paradis. De hon se mostra breument e clara: que son en estament de perfeccio per la obseruança de la sua religio la qual conte la dita euangelica perfeccio: per la qual merexen gloria excellent en lo premi de la eterna retribucio. Finalment humilment pregue a vos reuerent priora y en general a totes les altres esperituals filles vostres en Jhesuchrist e nomenadament a cada vna d[e]lles en especial per si tant com puch: que us placia benignament acceptar aquesta ta[n]t laboriosa present obra: la qual no ab poca affeccio vos offerixch e presente. E perço vosaltres no vullau mirar tan solame[n]t al present: mas a la mia bona voluntat. En recompensacio e satisffacio d[e] la qual affectadament vos pregue: vos placia p[er] mi peccador presentar a la diuina magestat algunes d[e]uotes or[aci]ons: p[er] medi de les quals, merexca pujar ad aq[ue]lla beatifica visio de la gloria celestial: a la qual la vostra gl[ori]osa patrona s[an]c[t]a catherina d[e] sena p[er] los se[us] merits e v[ir]tuosos actes a meritat mu[n]tar: a hon faç glorifica e loha al seu espos i[m]mortal: die[n]t e ca[n]ta[n]t ab lo psalmista: Fiat pax i[n] v[ir]tute tua et abu[n]da[n]tia in turrib[us] tu[is]. Lo qual dit espos viu e regna ab d[e]u lo pare en vnitat d[e]l sperit sant p[er] toste[m]ps Amen.

PRÓLOGO DE RAMÓN DE CAPUA

Comença lo segon prolech en comendacio de la gloriosa sancta Catherina de Sena, ordenat per lo reuere[n]dissim frare Ramon de Capua mestre general d[e]l orde sagrat d[e] pricadors e [c]onfessor d[e]la dita v[er]ge sancta.

Veu es dela aguila volant fins a la altitut d[e]l supremo cel, reuelant los secrets del diuinal consell a la esglesia militant: en lo vinte[n] capitol deles sues reuelacions dient axi. E vist langel deuallant del cel tenint la clau d[e]l abis, e vna cadena gra[n] en la sua ma. En qualseuol manera q[ue] aquestes paraules sien estades fins assi per los sancts doctos exposades: empero per al present intent: nom par que sien indegudament proposades: ço es entene[n]t de recitar les gestes, e actes de la co[n]uersacio d[e]la angelica verge mes celestial que no humana. La qual manifestament consta hauer mostrat a molts ignorants la via de salut, e la profunditat de la abisal sapientia: O per que mes propiament parlem auer comunicat de paraula, ensemps, y de exemple a tots los que volen saber la cadena ab la qual esta ligat lo gran diable.

E si per langel deuallat del cel entenez aquell angel del gran consell ço es Jhesuchrist saluador nostre loqual testifica[n]t ho langel deualla del cel ensemps e puja: no d[e]suiara encert aquest sentiment del nostre proposit Perq[ue] dell sens dupte son aquestes obres: les d[e]licies del qual son conegudes esser estades del principi del mon ab los eternalment elets fills d[e]l homens. Ell es aq[ue]ll loqual testificant ho laguila sobredita: te la clau de Dauid, ab la qual obrint negu no tanca, e ta[n]cant negu no obre. Ell es lo q[ui] de simateix testifica tenir la clau de la mort e del infern: per la qual causa no es d[e] marauellar si porta ab si la cadena per ligar al sathan Emp[er]o per quant lo dit senyor nomenat ara angel, en ta[n]t ama al humanal linatge: q[ue] ineffablame[n]t auent li misericordia: tira la natura d[e] aq[ue]ll: a la vnitat del seu diuinal suposit. E p[er] ço segons es dit no affreturejant ell deles nostres d[e]licies: ta[n] excelle[n]tme[n]t se delita ab los fills dels homens: q[ue] aq[ue]lles coses les quals eternalment a deliberat fer: nos conte[n]ta si p[er] los instrume[n]ts humans no les excecuta. De assi es donchs: q[ue] p[er] los elets e sancts home[n]s ha manifestat p[er] si mateix d[e]l mon los seus secretissims misteris. De assi es p[er] lo sembla[n]t: q[ue] per misteri d[e]ls homens a ell plae[n]ts: a fet tostemps perfectame[n]t les sues mereuelloses obres De assi no resmenyns es: q[ue] auent ell de portar de la altitut del cel la ley de viure p[er] als home[n]s: no elegi sino home mediador: lo qual constitui duch e guiador d[e]l seu elet poble De asi finalme[n]t es: q[ue] essent quasi enamorat d[e] natura humana p[er] cupiditat amorosa, pre[n]gue p[er]fetame[n]t de graciosissima dona v[er]ge, vni[n]t indiuisiblame[n]t asi aq[ue]lla mateixa natura: e d[e] aq[ue]lla vestit: es inseparablament vnit ab los home[n]s La qual cosa admirableme[n]t acabada: en ta[n]t abraça al hu[m]anal linatge q[ue] no essent co[n]te[n]t d[e]la fraternitat tan amorosame[n]t mostrada: dona si mateix per salut d[e]ls home[n]s: e dona fins a la fi d[e]l mon lo seu p[ro]pi cos e sanch preciosa en me[n]jar e beure d[e] les animes huma[n]es: prometent se ell en premi eternal en la gloria eterna.

De totes aq[ue]stes coses pot cascu co[m]pe[n]dre a qua[n]t supremo grau d[e] dignitat es pujat lo humanal linatge: y en qua[n]t alta su[m]mitat es constituit cascun fel cristia Trespassa en cert a la altitut angelica, per al present la dignitat del home, perque essent deu, a modo de dir minorat dels angels, es exalçat lome sobre los chosos dels dits angels. Has minuit aquell diu lo psalmista, vn poch menyns d[e]ls angels de gloria, e honor aquell has coronat: e has lo co[n]stituit sobre les obres de les tues mans: e dauall dels seus pe[us] has subjugat totes les coses. Lo qual parlar esplanant lo apostol sant pau de Jhesuchrist: diu axi. En aço que totes les coses li ha subjugades: no ha dexat res que no li sia subjecte: Infereixca donchs lo saui intelligent de aq[ue]stes premisses ab quanta confiança se pot acostar lanima fel al seu saluador: ab quanta fiducia pot seguir adquell e quants dons innumerables pot sperar auer de rebre dell: qui tot ses donat per ella: dauall la potentia del qual estan subjectes totes les coses. Dexsecada perea: O obstinada duricia del temps de huy: O frigiditat sobre la neu, e lo gel o gelada dels esperits moderns: O ab quanta feruor an corregut fins assi les animes a Jhesuchrist en la fe desposades. O quant te[m]pradament, e laugera corrie[n] darrere lanyell hon seuulla que anas: encara fins a la creu inclusiuame[n]t. O qua[n]ts home[n]s, qua[n]tes dones de quascuna edat, e condicio menyspreant lo mon com a fanch; e totes les coses q[ue] en ell eren: posauen en aq[ue]lls felicissims temps lo propri cos a qualseuol perill: volant mes que no corrent per les spines de les tribulacions, e per los punchons dels turme[n]ts corporals darrere lespos eternal: y encara per la profunditat d[e]la mort passauen ab pensa segura a la vida interminada. Mes auant quantes persones menysprea[n]t totes les coses transitories castigauen ab lonch martiri la propria carn, e mirant ab los hulls de la pensa los goigs del cel y edifica[n]t la sglesia sancta ab doctrina y exemples: passauen apres de hauer consumada la vida ab longues pugnes a la gloria celestial. De hon se seguien totes estes coses: sino per quant hauien tirat souint en los seus animos langel del gran consell deuallant del cel per amor dells.

E axi prenint dell de virtuts la gran cadena anse ligat ensemps, e vençut al aduersant diable. Aquestes coses en aq[ue]ll temps quasi comunament, a molts se co[n]tenguere[n]. Empero encara en aquests dies de huy p[er]illosos: en los quals sego[n]s la doctrina d[e]l apostol sent Pau son los homens quasi amants asi mateixos: no cessa ab lo seu madur consell ensemps, a adjutori de sotsuenir a tots nosaltres: ço es p[ro]duint p[er] lo mon a vnes parts, e altres algunes p[er]sones p[er]fetes e sanctes jatsia q[ue] poques: a les quals comunica los seus grans dons: e tan copiosament e larga aquells multiplica: que en les penses expertes engenra spant, y en les inespertes incredulitat. E ço q[ue] en ell es mes d[e] marauellar, e de notar: veure en aq[ue]sts dies estar en linatge tan fragil e flac'abundancia de ta[n]tes g[ue]res. E aq[ue]stes obres mes singularment mostra obrar: per [c]ofondre la superbia dels home[n]s: e majorment d[e] aquells los quals p[er] la p[ro]pria reputacio: essent inflats no tene[n] [c]o[n]fusio de dir se esser doctes co[m] res no sapie[n] e sauis co[m] de la suauitat de la dolçor diuina res no guste[n]. Aquests ta[n] folls sego[n]s diu lo apostol sent Pau so[n] fets al dia de huy sens neguna vergonya: per que en va porfidiegen saber sens sciencia: e alterquegen gustar, e asaborir sens sapiencia. Sembla do[n]chs que a tals com aquests ha determinat la eterna sapiencia de hauer los de co[n]fondre per humil doctrina, e marauelloses obres de les sanctes donzelles: perço que tota carn daunat d[e]ll nos gloriege, mas que aprenga lome foll a hon es la sapie[n]cia: a ho[n] es la v[ir]tut: a ho[n] es la pau: e la lum d[e]ls hulls.

La qual sapiencia encarnada Jhesuchrist p[ro]dui en la regio toscana en la ciutat de Sena vna infanta admirable, e verge sancta: la qual dita ciutat era antigament intitulada: la ciutat de la verge. De la qual com yo atentament considere los actes, la doctrina, les gestes de la vida, e lo transit glorios de aquella, mes [c]o[n]uenie[n]t es admira[n]t se plorar que no parlar cosa neguna. E que lo cor nostre no defalga considerant tants dons d[e]l altisim, e gracies admirables: esser comunicats adaq[ue]sta dona, fragil p[er] natura, flaqua d[e]edat, de poble comu: e de [c]o[n]dicio baixa, e sens guiador e doctor huma: esser mu[n]tada a tan alta excellencia de virtuts e auer adquerida tanta claretat e perfeccio de doctrina: e tot aço dins la casa de son pare: qui no sespasmara: qui nos marauellara: quis pora estar de no plorar de sobres de goig e alegria: Empero per quant ja quasi prop de la fi del curs de la vida della: fon atorguat per la pietat suprema a mi indignissim: no tan solament que tingues sens ne grans merits meus noticia e couersacio familiar per molts anys ab aquella, mas encara que fos elegit co[n]fessor per ella: perço que pasticipas e sabes quals seuol secrets que per lo senyor li fossen atorgats e reuelats. E aço per cause que lo tresor tan precios per la larguesa d[e]l altissim a mi acomanat nol tingues yo amaguat en lo sudari: segons lo costum del seruent maluat, mas quel posas en la taula publica del cambi per que guanyas molt copiosament riqueses espirituals per a salut d[e] les animes, e axi reportas aquell dauant ell ab vsures agradables.

Empero per quant pense de aplicar la paraula sobredita de sent Johan al meu proposit: torne a si a resumir aquella esclama[n]t e dient a tots generalme[n]t axi presents com esdeuenidors He vist yo ramo[n] de nom vsitat: emp[er]o p[er] la dita v[er]ge sa[n]c[t]a per cas nomenat Joha[n]: p[er] causa sego[n]s pe[n]se dels secrets a mi reuelats. Dich donchs: que he vist langel d[e]uallant d[e]l cel tenint la clau del abis: a la cadena gran en la sua ma. E jatsia que no aja vist moltes coses grans les quals auia obrat lo senyor ans que tingues noticia della: empero quasi totes les he hoides per boca sua en la confessio secreta, o de algunes persones dignes de fe: qui foren presents hi veren aquelles. He vist donchs y he hoit: en tant que axi a mi com als altres qui fore[n] presents nos conue cridar, die[n]t ab sent Johan euangelista: Aço que auem vist e hoit de la paraula de vida: habitant en aquesta verge sancta, aço e no altra cosa vos annunciam. Car no podem callar de no dir dauant tot hom les coses que auem vistes e hoides. Uejam donchs diligentme[n]t o cristians aquesta paraula que es estada feta: la q[ua]l ha fet a lo senyor: e la mostrada a nosaltres peccadors: dels quals fo yo lo primer que he vist lo que dalt he dit. Prech vos perço quem escolteu, e dir vos he lo que he vist. He vist encert la[n]gel d[e]ualla[n]t del cel, pe que aquesta dona de la qual parlam no deu esser dita dona, ans mes angel terrenal, o home celestial. Com no es per uentura cosa celestial, o angelical reuniciar del tot a totes les delectacions corporals: axi licites com illicites: e habitar continuament de pensa en les celestials: e parlar toste[m]ps de la sua boca paraules d[e] vida: e ab moltes infirmitats gre[us] e corporals: no solament sens menjar, beure, ni dormir continuament viure: mas encara alegrament obrar sens fatiga ne[n]guna aq[ue]lles coses les quals son de deu: e de la salut deles animes. Qui dira q[ue] aquestes coses sie[n] terrenes e humanes: Calle donchs p[er] al present dels altres miracles dauant nosaltres per lo senyor per medi della obrats, d[e]ls quals no es ara de dir p[er] menut empero plaent al senyor dauall sera dit per la major part. Donchs quina marauella es si per nosaltres es nomenada angel, la qual p[er] la puritat de la carn: e del sperit imitaua a natura angelica: hoc y encara per manament del rey dels angels: executaua lo offici angelich.

La qual be es dita d[e]uallar del cel: perque estant en lo cel p[er] la sua co[n]uersacio sancta deuallaua molt souint per la sua humil conexença: e p[er] la [c]o[m]passio d[e]ls p[ro]ismes abitaua asi baix en la terra. Emp[er]o p[er] quant es escrit del espos: que ell es lo qui es pujat e deuallat: per ço se esforçaua d[e] totes ses forçes la vera esposa de conformarse als seus passos. Car pujaua e deuallaua la sobredita verge admirable, ensemps ab los angels per la escala de Jacob: p[er]que mirant ella la cara d[e]l senyor estant recolzada al cap de la escala, prengues pujant la benediccio larga, e deuallant fes participants d[e] aquella als habitadors d[e] la terra. Lo qual tot v[er]daderament fon complit enla escala de Jacob: perq[ue] segons per gracia d[e]l senyor direm dauall: qualseuol cosa q[ue] adquirí deu seu espos aquesta d[e]uota verge, e qualseuol cosa que obra tot fon fet per medi de la mare de deu: e de la humanitat p[er] lo saluador assumpta. Les quals dues coses son propissimame[n]t per la escala de Jacob significades. De bon deuallant aquest angel axi com es dit: no inmeritame[n]t se diu tenir ell la clau del abis. Car inuestiga[n]t aquesta verge angelica sobre tota estimacio humana: la profunditat de la sapiencia diuina tant quant es possible a lanima viadora: obria e mostraua a nosaltres abu[n]da[n]tme[n]t aq[ue]lla. Qui es qui legi[n]t les sues epistoles; les quals tramete quasi per tot lo mon a persones de estaments diuersos: admirant se no se spante del alt estil, e de les sente[n]cies profundes molt vtils sobre modo pera salut de les animes: E jatsia que ella en son propri vulgar parle en dites epistoles: perço que no sabia lati: empero per quant entra en les potencies del senyor ab la clau d[e] profunda intelligencia si algun diligentment attendra al estil de aquelles mes facilment creura que sien de sent Pau que no de Catherina: e molt millor de algun apostol que no d[e] qualseuol donzella. Aq[ue]stes epistoles axi cuytadame[n]t sens gens d[e]entrevall per poch que fos les dictaua: com si en algun libre posat dauant della legis tot lo que deya. Uiu la yo una vegada ab dos o escriptos dicta[n]t epistoles de diuerses materies: ni per ço era mester a ells esperarla per poquet espay que fos: sino escriure cascu co[n]tinuadament lo que ella li deya. Dela qual cosa co[m] molt men marauellas: fon me respost per molts qui alli eren com molt souint lauien vista dictar: algunes vegades a tres escriptors e[n]semps: e altres vegades a quatre: ab aquella matexa velocitat: e firmitat de memorial segons es dit. La qual cosa vent la yo en cos femeni: e tant maçerat de dejunis e vigilies: mes me donaua senyal de miracle, e de infusio del sperit sanct: que no de qualseuol virtut de natura.

Mes auant si algu volra mirar aquell libre lo qual ella ha compost en son propi vulgar: no pora creure ni pensar que sia estat fet per dona. Perque lo estil daquell es tan alt: q[ue] escassament se troben paraules latines per poder comprendre la altitut d[e]l seu parlar: segons que al present you sperimente: quim esforçe de trelladar lo en lati. Lo qual dit libre es de tan altes, e de tan profundes sentencies: que si essent trelladat lo ende[n]dras: molt mes creuras que sia de aureli Agusti que no de altra persona. E no poria esplicar facilment d[e] paraula: quant es vtil a lanima que la sua salut serca. Perque en ell son contengudes totes les subtilitats d[e]les decepcions diaboliques: totes maneres: e vies de vençre aquelles: e d[e] complaure al altissim: e los beneficis del saluador donats a les racionals creatures: e no resmenys les culpes les quals en aquest mon son comunament contra deu comeses: e los remeys de aquelles. E axi si algu diligentment aduertira en dit libre: totes les coses sobredites en ell les trobara. Aquestes coses empero en dit libre contengudes nunqua les dictaua ella estant en los sentiments corporals: sino tan solament quant parlaua ab lo seu espos posada en rapte. E perço es ordenat aquell libre per modo de dialogo entre lo creador e lanima racional en aquest mon viadora.

E jatsia vltra aço: que en totes maneres sien d[e] comendar les escritures della: ni yo noy pugua bastar a la comendacio de aquelles: empero no son res en respecte de la sua actual loquela: quant corporalment viuia: p[er]que lo senyor li auia donada lengua eruditissima, que sabes parlar amb molta sapiencia. Car en tot loch cremauen les paraules della axi com a falles: ni era negu qui hoint la parlar se pogues amagar totalment de les paraules sues enceses. De hon es huy sentencia comuna de tots aquells qui la coneguere[n]: e seguiren, e no seguiren los vestigis d'ella: que nunqua vingue negu a hoir la ab qualseuol inte[n]cio mala, y encara per escarnirla: que no sen anas, o poch, o molt [c]o[n]trit, o e[n] tot, o en part corregit della. Qui no conexera per aquest senyals: que lo foch d[e]l esperit sant habitaua en ella: Qui s[er]cara altre esperiment de Jhesuchrist: lo qual parlaua en ella. Car tot arbre per lo fruyt es conegut segons sentencia de la veritat eterna. E lome bo del bon tresor del seu cor proferix bones paraules: segons diu la mateixa v[er]itat encarnada. Agueres vist molt souint aq[ue]lls qui eren entrats rient y escarnint: exir plorant ab lagrimes. E agueres vist aq[ue]lls qui ab lo cor vnflat, e lo coll dret, y hert eren entrats: exir suspira[n]t ab lo cap baix inclinat. E agueres vist altres: qui en lo seu pensament eren sauis, e ornats de sciencia humana: e apres que la auien hoida ere[n] forçats de posar se lo dit a la boca: y espantant se submurmurant en si mateixos deyen: Com sab aquesta letres que nunca napres. De hon li proue adaquesta doneta tanta sapie[n]cia: Qui ta[n] p[er]fetame[n]t la instruida: Qui li a mostrat tan altes excelle[n]cies: Les quals coses totes iustades donauen a cascun saui intelligent complit testimoni: que ella tenia la clau del abis de profunditat: ço es de la sapiencia superna: la qual illuminant les penses tenebroses: obria als segos lo tresor dela lum eterna.

Ultimadament era subjungit en lo parlar de sent Johan, pres per fonament d[e] aquest prolech die[n]t. E vna cadena gran en la ma sua. Lo qual parlar per que mes propiament segons la significacio del nom della: lo declarem al nostre p[ro]posit: quina marauella es si Catherina tenia cadena. Not sembla a tu que aquells dos noms concorde[n] en la veu latina. Perque si per sincopa dius Catherina: ço es leuant ne aquella sillaba (ri) vol dit cathena. E si adaquesta diccio cathena sobre ajustes entreserint la dita sillaba (ri) trobaras nom Catherina. Prech te en pero: anarem tan solament darrere les veus e senyals: menyspreant les coses: e los misteris significats per aquelles veus: No solament nos conuiden asi les veus mas encara aquestes coses: per la [c]o[n]ueniencia d[e]aço mateix nos indueixen que attengam al ques segueix Catha en grec significa en lati vniuersal. De hon, esglesia catholica p[er] causa d[e]la força del vocable grech: propiame[n]t es dita en lati vniuersal. E p[er]ço Catherina e cathena en tenen d[e] mostrar a nosaltres vniuersalitat. La qual cosa manifesta la cadena lorde de la substancia sua. Car es composta de diuerses anelles de alguna materia: ensemps empero totalment entresi colligades: les quals si no que sien trencades: no poden esser separades la vna de laltra. E perço la vniuersalitat de aquelles diuerses anelles axi unides: sego[n]s auem dit: es nomenada cad[e]na juxta la pratica del parlar comu. Empero aquesta vnitat de diuersos, o diuersitat de vnits demostra a nosaltres doble colleccio de bens. Ço es la salut d[e]ls fels cristians delsquals es [c]o[m]posta la esglesia: e la saluacio de les animes dells. En cascuna de aquestes vniuersitats a d[e]u agradables: trobaras vnitat, e diuersitat. Ni poria p[ro]piament esser dita vniuersitat: sino que comprengues les dues.

Per la qual causa del principi de aquest nom vnitat: e de la fi de aq[ue]st altre nom diuersitat: es co[m]post aquest nom vniuersitat: lo qual es significat p[er] aquest nom cathena, o catherina: en lo qual esta p[er] uentura amagat no poc misteri. Car manifesta cosa es: q[ue] en tal manera estan les virtuts colligades: que no es possible absolutame[n]t poder hauer la vna sens laltra. Cascuna empero te la sua singular condicio: la qual neguna de les altres no la te ni la pot tenir. Axi per co[n]seguent en tal manera son vnits los fels cristians en vna fe e caritat: que si algu se apartaua de aquella vnitat: ja dexaria de esser fel cristia. E perço es totalment necessari: que cascu tinga gracies singulas de aquell esperit: lo qual segons ell vol les diuidix a cadahu: axi com los subjectes dell son diuidits de singularitat per la propia natura. Not sembla donchs clarame[n]t a tu lector: que cascuna de aquestes vniuersitats significa una cadena: e la diuersitat dels vnits, e la vnitat dels diuersos manifestament aço mateix demostra. E si cascuna delles es cadena lo conseguent es que per aquelles coses que dalt son dites: sia compresa cascuna en aquest nom Catherina. E verament no es marauella: per que aquesta Catherina prengue del senyor vniuersitat de virtuts, e vniuersitat de fels cristians: als quals portaua tanta amor: que a nengu[n] intelligent seria vist esser cosa noua: si tenia ella en la sua ma la cadena. E no solament tenia cadena mas encara gran cadena: per ço que les vniversitats ia dites molt perfetament les posseya. E per quant pense que molt breument he dit lo que ente[n]ch a dir: per ço vull segons so tengut, de esplicar ho mes largament.

Moltes vegades he vist yo persones virtuoses, empero may me recorda auer vist: ni crech veure en lo esdeuenidor tan vniuersal excellencia com manifastament era mostrada en aquesta verge. E per que comencem al fonament de les virtuts: ço es ala humilitat la qual era tanta en ella, q[ue] co[n]tinuament desijaua esser subjecta a qualseuol vilissima persona. E no tan solament se reputaua esser de tots la mes dejecta: mas encara fermament se creya esser causa de tots los mals: q[ue] los altres feye[n]. Per la qual causa, quant ella veya los mals de culpa, o de pena, axi generals com particulars de quisuulla que fossen, leuant se contra si mateixa deya. Tu est causa de tots aquests mals. De les tues iniquitats prosseixen totes aquestes coses. Do[n]chs recogneix a tu mateixa: e plora als peus d[e]l senyor les tues culpes: fins en tant que merexques hoir ab la magdalena: son te remesos los teus peccats. Atten lector no solame[n]t a la humilitat: mas encara a la rahel fonda de aquella. Poch era encert a ella esser subiecta, e obeir als altres, e comportar de cascu pacientment les injuries: ans apres d[e] totes estes coses no solament segons doctrina del saluador se reputaua menys que tots esser inutil seruenta, mas lo que mes es que p[er] los seus perseguidors se accusaua dauant deu per culpable. E axi no solament se reputaua esser a tots subiecta, ni menys se creya esser de tots la mes dejecta mas encara necessariament deutora. Lançaua de si tot juhi licit, e illicit del proisme: e tota propria reputacio luny la foragitaua: e menyspreant perfectissimament assi mateixa, lo menyspreu del proisme excellentment menyspeaua: e dauall dels peus de tot hom se prostaua. No veus donchs lector en quina manera la superbia d[e]l tot era apartada, e com la amor propria sapientissimame[n]t era vençuda; e la dileccio de la ley: perfectissimament era seruada. No veus la caritat, e la humilitat en vna mateixa obra artificiosament encadenades. Not sembla donchs sufficient aquesta cadena: per pendre: e ligar al superbissim sathan; segons que en lo test portat d[e] sen Johan es aiustat.

Empero per quant en les coses dites te porien ara moure alguns dubtes. Entench d[e] apartar aquells de la tua pensa: per que no cregues que la aobscuredat sia de la falcedat companyona. Per que dalt es dit: que desijaua aq[ue]sta verge esser subjecta a cascuna vil persona: e de tots se reputaua la mes dejecta. E per quant aço no es estat largament declarat, o tu nou creus, o per uentura ho menysprees: per ço vull que sapies: que si totes les coses que portam voliem particularment declarar: excediriem totalment la mesura del prolech. Donchs prou te basta: q[ue] en lo tractat de la lege[n]da sien largame[n]t enserides totes les coses. Se yo molt be: q[ue] aq[ue]sta verge a tots e cascu d[e] sa casa: y e[n]cara fi[n]s a les mosses d[e] soldada: e a molts malalts e[n]lespital: e a pobres obei[n]t per lo[n]ch te[m]ps volu[n]teriament se subjugaua, ni may aguera volgut viure sens subjeccio fins e[n]la hora d[e]l seu transit, sego[n]s que dauall sera mostrat en la present lege[n]da. Prou me sembla ara auer declarat: quant infima d[e] tots los altres se reputaua. Empero p[er] leuar tot escrupol de la tua pensa: vull que sapies, que yo li demani vna vegada: com se podia fer acompanyant veritat que ella pensas ni atorgas esser causa de tots los mals ques feyen: La qual molt mes confirmant la sua conclusio dix: q[ue] totalment axi era. E dix axi. Si yo pare meu fos del foch dela diuinal amor p[er]fectament encesa: e pregas al meu creador ab la pensa inflamada: ell qui es tot misericordios no faria a tots aquests misericordia; e faria que del foch qui lauos en mi seria fossen tots encesos: E quina es la causa la qual empedeix tant de be: no altra encert sino los meus peccats: per que aquest defecte no pot esser del creador: donchs necessari es que sia de mi per mi. E quant yo sobre aço considere: quantes e quantes gracies tant misericordiosame[n]t me ha ell donades per que fos feta tal com he dit: e yo per causa de les mies iniquitats nou so: la qual cosa a mi prou clarament me consta en los mals quem veig: perço prench ira contra mi mateixa: e plore los meus peccats. Empero per aquesta causa no desespere: ans mes confie en la misericordia sua e pregue que perdone a mi e a ells.

Aquestes coses me parlaua ella ab gran feruor. Marauellant me yo del modo de la humilitat, e de la caritat perfetament seruada: jatsia que algunes repliques me occorreguessen per al present: empero estimi mes callar que no replicar dauant tan gran mestre d[e] v[ir]tuts. E aduerti lauos e arau conech: la humilitat, la fe, e la caritat reyna de totes les altres virtuts: esser en aquest vn acte excellentment e marauellosa ensemps concadenades. Car la humilitat feya: que los mals dels proismes per vn perfet modo imputas asi mateixa e no meynspreas aquells. La fe li mostraua quant misericordios es d[e]u: e benigne: e prestable sobre la malicia d[e]ls peccats nostres: hoc y encara quant fructuos es lo foch lo qual habita en les penses dels seruents de aquell. La esperança [c]o[n]fortaua: que no obstant tants, e tan grans peccats se acostas ab confiança a impetrar misericordia tant p[er] a si quant per als altres. Aq[ue]lla caritat la qual may cau obraua aquestes obres. E ab tot aço era alli per lo semblant dels peccats la perfeta conexença: ab la contriccio e satisfacio ensemps ab lagrimes de cos e de pensa: zel d[e] les animes molt gran, e solicitut sobre admirable de la salut humana. Que ten sembla per al prese[n]t o bo n lector de aquestes coses: No veus per ue[n]tura en la primera obra a tu portada de aquesta verge sancta: la cadena gran de les virtuts esser ben colligada: No conexes clarament que lo seu nom iustament es estat dit cathena, e catherina: e que propriament es dit della en lo nostre thema: que tenia en la sua ma vna gran cadena. Empero per quant auem dalt portat que tenia doble cadena: ço es de les virtuts e de les animes dels fels cristians: dels quals es composta la esglesia sancta: les quals dues cadenes portaua ella ab gran perfeccio en la pe[n]sa sua: per ço per ue[n]tura a tu not sembla esser te mostrat sino sols de la vna: com verament si be has aduertit sia estat tocat de les dues.

E per mes clara ostencio de les coses dites deus saber que tanta era la ardor de la amor: la qual a cascu dels fels cristians portaua, e molt mes a la congregacio de tots en vniuersal, que totes les cogitacio[n]s locucions, actes, e tota la vida ensemps y entencio della: no resonauen ni tenien sabor sino de compassio e caritat del proisme. Qui pot yot pregue sofficientme[n]t recitar les almoynes que als pobres donaua, los seruicis de deuocio que per los malalts feya: e les consolacions ab les quals als qui morien aconsolant los confortaua. Qui poria posar en nombre; ni recitar les consolacions: que a les persones afligides donaua: les co[n]uersions de tants peccados: les confirmacions dels iusts en sant proposit: les supportacions dels mals e finalment les atraccio[n]s caritatiues de tots los qui a ella venien ab les quals procuraua efficacissimament la salut dels proismes: ensemps e diuisa. Qui mes pora inuestigar los rius de les lagrimes, los sospirs de les entramenes, la instancia de la oracio: los gemechs singuituosos ab los quals no sens suor increible: dauant del seu espos treballaua sens entreual de nit e de dia per impetrar a tots e a cascu lo fi saludable. En testimoni de la qual cosa: fon hoit per molts vna vegada estant ella posada en rapte: moment per la abundacia del esperit la lengua corporal parlar al seu espos submissament e dir li. Per ue[n]tura senyor pore yo esser contenta: si algu d[e] aquests qui a ymatge e semblança tua son creats axi co[m] yo: que pereixca e sia leuat de les mans mies. No vull yo perdre ni hu de mos germans en neguna manera: los quals tant per la naxença de natura com per la gracia tua son a mi co[n]junts. Ans vull que lo enemich antic los dexe: e que tu allahor e gloria del teu nom los gua[n]yes. En cert millor me seria que tots aquells fossen saluats: e yo sola sostingues totstemps les penes del infern: salua la caritat tua: que no si fos en paradys: y ells damnats perissen: p[er] que maior gloria seria del teu nom si lo primer: e nol segon se seguia. E fon li respost per lo senyor: segons que ells secretament en la confessio mo dix: No pot estar la caritat en infern, e que totalment la destryria. Car mol mes facil cosa seria destruir linfern: que no fer que neguna anima deuallas mes a ell. Al qual respongue ella. E si salua la vnio d[e] la caritat tua; fos posada yo sobre la boca del infern; per tancar que negu pus noy entras: molt gratissim me seria: p[er] que fossen saluats tots los meus p[ro]ismes.

De aquestes coses pots lector manifestament inferir, y entendre: que destes dues cadenes dor a deu agradables; era aquesta verge en la sua pensa circuida e benauenturadament ornada. No es a mi possible particularment poder narrar totes aquestes coses, per que no conuerteixca lo prolech en tractat, car prou basta per a fer te beniuolo e atte[n]t: auer te especificat en general: no grosserame[n]t mas verdadera les sues excellencies. E vull que sapies que si aguesses vist e hoit ab mi lo que yo he vist e hoit; agueres vist ab los hulls mentals la imitadora de la humilitat, e de la puritat de la gloriosa verge Maria; de la aspredat, e pobredat de sent Johan Babtista: de la penitencia e feruor de sancta Maria magdalena; de la veritat e sanctedat de sent Johan euangeliste. Agueres vist encert en la fe a sent Pere, en la esperança a sen Esteua, en la sauiesa d[e] caritat a sent Pau apostol, en la pacie[n]cia a Job, en la lo[n]gaminitat a Noe, en la obedie[n]cia a Abraam, en la ma[n]suetut a Moyses, en lo zel a Helies, y en los miracles a Elizeu. Ab Jacob co[n]templaua, ab Joseph les coses esdeuenidoras prophetizaua, ad Daniel los misteris reuelaua, e ab Dauid al altissim, d[e] nit i de dia [c]o[n]fessaua. No excedeix en lo que dich. Perq[ue] legi[n]t dauall mes especificadament trobaras lo que assi en general e verament es dit, e veuras que no es estada posada asi neguna cosa demesiada. Per que en cascu dels sancts trobaras que imitar al saluador, e a la sua gloriosa mare: no es excedir adaquells. Car nos eguala aquell qui segons lo seu poquet modo imita. De hon lo doctor de les gents sent Pau induint los propis dexebles a sercar la professio cristiana d[e]ya. Siau imitados de mi: axi co[m] yo de Jhesuchrist. En les quals paraules si be aduerteixes, no conuida tansolament a tots los fels cristians a la imitacio de si, mas a la de Jhesucrist. Car si aguesses vist axi co[m] he dit: a sent Pere en la fe, etc. Hi encert verdaderament pot esser dit pere quis vuulla qui perfetament posseix en la pensa la fe de Jhesuchrist. E axi porien dir per lo semblant de tots los altres: jacsia que plaent a deu: veuras dauall perfetament en lo nostre proposit les virtuts dalt tocades estar conbinades ab los sancts nomenats: e tan notoriament e perfecta per aquesta sancta verge mentalme[n]t posseides: que auent dit aço: cessara de continent tota admiracio de la tua pensa.

Donchs per conseguent baste prou a tu per al present, que duplicada cadena te es estada mostrada: ab cascuna d[e] les quals teni[n]t les ella en la sua ma, es estat ligat lo gran satha[n]. Aquest angel virginal lo qual per la vna cadena, ço es per la de les virtuts pujant al cel, per amor de laltra ço es p[er] obrar la salut dels fels cristia[n]s deuallaua daq[ue]ll en la terra. No es d[e]admirar a negu sego[n]s diu apres se[n]t Joha[n]: si d[e] aq[ue]stes dues cadenes es fet catiu lo satha[n]. E p[er]q[ue] aço; Per q[ue] no es dubte a negun docte theolech: q[ue] lo regne d[e]l diable no es mes sino tant qua[n]t los home[n]s viciosos voluntariame[n]t donen si mateixos a daquell. Car essent ell detengut per la culpa damnable e propria damnacio: nunqua poria regnar per la força o virtut sua si lo vici del altre no subjugas les penses d[e]ls mals al imperi de la voluntat p

Capitol primer.

Fon en la ciutat de Sena de la regio toscana vn home nomenat Jaume: lo pare del qual vulgarment era dit segons lo costum de aquella patria en benencasa.
Era lo dit jaume home de condicio molt simple: sens negun frau ni engan: tement a deu, e apartant se de tot mal. Essent aquest orfe de pare e de mare casas: e prengue per muller vna ioue de la mateixa ciutat de Sena per nom nomenada Lapa.

La qual era encert dona totalment apartada, y estranya de qualseuol malicia dels homens de huy moderns iatsia que en lo regiment dels negocis familiars de casa: y en lo gouern de la sua companya, era molt prudent e discreta segons es manifest a tots que la conexen: com encara corporalment visca.