E donant fy al que m.auie demanat, espirit dix: Les tan estimades silensias se deuien complidament mostrar quina cosa es amor e qual cosa son les fembres, e tu mateix qui est se pertany veure.
Es doncs amor una pasio disipadora de la anima, egrotitut del enginy, priuacio dela memoria, destroydora dela voluntat guastadora dela forsa, enganadora dela jouentut, mort dela vellesa, engendradora de visis, enimiga d'onor destruydora dels bens cometadora d'omicidis, e cruel desrehonable, sens ninguna fermetat e de llibertat, privadora, caisadora d'incests [f. 27v] consertadora de dulteris, abraçadora de fornicasions e contraria de la bondat inclusiuament. Las quals cosas, non tan solament als sients e sauis, mes als fols espantan e pasant per tu mateix recorda les entigas istorias e mira las modernas e guarda finalment quantas roynas quantas destrucsions de regnes e quantes morts a causades aquesta desonesta e mortal amor de la creasio del mon fins vuy, e not ablits que doblidar no es que de tota naura de mals a [f. 28r] questa dura pacio es estada ocasio es y sera. Van la conexensa lesant oblidant lo preguar a Deu e com a sobiran ajudador casy en les necessitats sacriffici li fan de lur enteniment e moltas veguades ocasions li presenten las quals cosas tantas veguades com tu as fetes o fas o faras tantes te recor que est exit fora del dret sentiment. E no veus tu que a deu e als teus estudis e a tu matex fas injurias? E si las dites cosas esser veres not mostra la tua philosophia ne a memoria te retorna ne la esperiencia la qual de gran part de aquella en tu matex has las pinturas dels antichs to mostraran les quals ells per parets pintauen un infant nuu ab ales e ab los ulls enbanats ab l'arc tirant sagetas no sens molt gran oppinio e significacio de sos fets qui tots jorns se mostrauen. E mes auant ultra aquest lo teu estudi ta mostrat et mortrara si tu agueses volgut veura [f. 28v] quina cosa son les fembras de las quals molt gran part se claman e fan se anomenar donas e de tals molt poques se troban. Fembra es animal inperfet apacionat de mil pacions desplasents e abominables a recordarsen quan mes a raonarna. La qual cosa los homens recordantsen axi com deurian no en altra manera yrian darera ellas ni en altre dalit o apatit que van naturalment les cosas al contrari llur las quals violentment ajustades a cuitos pas fugen. E axi ellas fugirian hauent fet allo per que la difficient e umana generacio se repara axi com encara tots los altres animals que aso molt mes quels homens fan e per aso moltes veguadas cruels e maluadas fembras las he anomenadas. [En la primera cosa, respongui, e moltes vegadas solament obrat e majorment en creura massa laugeramnt axi altes cosas duna fenbra com aquell recomptaua sess altre veure [f. 29r]....

Tu dels estudis de la santa philisophia te partist en la tua puerisa mes que.l teu pare no aguera volgut, e tu discretament abrasist aquella part que pació procura y més que altra per ventura aprés has ab pus fervent guosar que abtesa d'enginy amada aquesta no menys vil que las altres, que tot animal es més net que ellas, y encara lo porch no.s tant sutze, qui ab quant fa no pot aconseguir a la brutesa lur. E si per ventura alguna cosa neguar volien, reguarda [f. 33r] las lurs parts e cercha los lochs sacrets de ellas, on avent verguonya se vant amaguant ab los lurs orribles vestiments, los quals porten per amagar las lurs supèrfluas umors. Y callant lo qui en aquesta part se pertany, sol dich que elles que clarament saben los lurs secrets, han per bèstia cascun home qui las ama e qui las desija ne las saguex. E en semblant manera ellas saben llurs defectes amaguar, que molts son qui solament las parts foranes reguarden, y no és tal malicia coneguda ni creguda. Y d.aquelles són qui sabent que sò bé se lexen dir dir, que més que nosaltres perfetes se troben e que asò e allò fariene fan, las quals per cert no són de ésser enomenades entre.ls hòmens.