Volver a la búsqueda
Datos del documento
- Original, título
- Decameron
- Original, fechas
- Redacción: 1349-1353. 1ª circulación: s. XIV-XV. 1ª edición: s. XIV, último tercio: codice autógr. (Berlin S Hamilton 90). Edición de base: Tal vez un códice semejante a los inventariados con el tít.: "lo libro delle ciento novelle" (así por ej. en Lucca: Libreria di Federico di Matteo Trenta, inventario del 15 de enero de 1420)..
- Lugar de publicación
- Sant Cugat del Vallès
- Fechas
- 1429 [traducción]
- Edicion
- 1º ms.? único
- ISBD
- Lo llibre dit Decameron cognomenat Princep Galeot : en lo qual se contenen cent novelles en deu dies dites per set dones e tres jovens homens. — 1429, 5 de abril. — 26 h. (7 bl.), cccxxxiij f., 2 h.; 2 col.; gót. cursiva : Inicial del f. 1r con rasgueos caligr. en rojo y morado; otras inic. en rojo y azul altern. hasta el f. 183; luego huecos para in.; caldernes rojos y azules y espacios bl. para rúbr. ; 292 x 218 mm.. — Papel (filigrana: carro, documentada en Cataluña en 1409, con otros f. bl. intercaldados y añadidos de proc. y fechas más tardías; la marca de agua del papel fue de uso frecuente en los reinos de Aragón y Navarra entre 1410 y 1480); fol. romana antigua. y fol. moderna a lápiz. Se aprecian mayoritariamente dos manos (la primera hasta el f. CLXXXII=200); la copia se hizo en el Monasterio de San Cugat del Vallès de Barcelona. Enc. en tablas de cuero gofrado con restos de clavos y cierres. Tejuelo del s. XV (letra segunda mitad): "Las Cien... / manuscriptas catalán"). El título se recaba del encabezamiento del texto y del colofón. La fecha se refiere al final de la traducción; no a la copia.
- Verificada
- ✔️
- Descripción del contenido
-
- Portada: «Comença lo llibre dit Decameron cognomenat Princep Galeot en lo qual se contenen cent novelles en deu dies dites per set dones e tres jovens homens».
- Preliminares del editor o del traductor: (5 h.) «taula», inc. «La filla del solda tramesa a marit al rey de garp en spay de pochs dies vench en diverses achcidens e en mans de viiij homens dels quals moriren la mayor part e darerament per poncela fonch restituida al pare e per poncela la dona a marit en cartes.. Lij», expl. «». En la primera h. bl., recto, an. del s. XVII: "mas clara se para de les steles la luna" y de mano diferente: "hi ajey perdo". Tít. con letra de princpios del XIX: "Las cien novelas en Catalan". En el verso, letra del XVII: "ny falo vyda contygo | ni puedo bivyr cyn ty | Antoni de Vilanoua".
- Texto: [Proemio sin tít.] (9 h.): inc. «Uumana [sic] cosa es auer compasio dels afligits...», expl. «la qual ha deslligat a mi dels seus lligams e m'ha consentit de poder entendre al seu plaer» || (Ir): «Comença la primera jornada del decameron ...», [Sigue la introducción a la primera jornada sin encabezamiento]: inc. «Moltes voltes gracioses dones e pensat en mi mateix que atenent que vosaltres naturalment sou totes piadoses», (ccxxxiij verso), expl.: «E vosaltres gracioses dones ab la sua gracia romaneus en pau recordans vos de mi si dalguna cosa de aquestes que haureu legides per ventura vos aiudau».
- Colofón: (ccxxxiij verso): «fo acabada la present translacio dimarts que' comptauen v dies del mes dabril e lany dela fructificant Incarnacio del fill de deu M.CCCCXXVIIIJ en la vila de Sanct Cugat de Valles. | Aci feneix la deena e drera Jornada del libre appellat de'Cameron nominat lo Princip Galeot en altra manera lo Cento nouella [sic]». --
- Índice: (5 h.) «taula», inc. «La filla del solda tramesa a marit al rey de garp en spay de pochs dies vench en diverses achcidens e en mans de viiij homens dels quals moriren la mayor part e darerament per poncela fonch restituida al pare e per poncela la dona a marit en cartes.. Lij», expl. «».
- Ejemplares
-
- BC: Ms. 1716.
- Observaciones
Trad. fiel e íntegra (marco y novelle salvo X, 10 que corresponde a la trad. del Griseldis por parte de Bernat Metge. Véase Registro n. 905). Las únicas partes suprimidas son: los encabezamientos de las jornadas, los títulos de las novelle, la ballata de X, 7 y otras canciones, sustituidas por coplas populares catalanas.
- Repertorios
- Bourland, 25-32.
Traductores
Autor
Boccaccio, Giovanni 1313 - 1375
Imágenes
Bibliografía
Descripción del manuscrito o del impreso
-
Bourland, Caroline B., “Boccaccio and the Decameron in Castilian and Catalan Literature, New York”, Revue Hispanique, XII (1905), págs. 1-232.25-32
Ediciones modernas
-
Cabré I Moné, C., Traducció catalana del "Decameron" (1429), edició critica, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1986 (tesis doctoral).
-
Riba, Carles (ed.), Decameró: versió catalana de 1429 de Joan Boccaccio, introducció de Carles Riba, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics; 8; 17), 1926-1928, 2 vol. (incompleta: comprende sólo las dos primeras jornadas).
-
Massó I Torrents, Jaume (ed.), Johan Boccaci, Decameron, traducció catalana publicada, segons l'únic manuscrit conegut (1429) per J. Massó Torrents, New York, The Hispanic Society of America, 1910 ("Biblioteca Hispánica").
-
Alòs Moner, Ramon D' (ed.), Dell'antica versione catalana del Decameron, brani scelti, Roma, Ermanno Loescher & C. («Testi romanzi per uso delle scuole»), 1915.
Estudios sobre la traducción
-
Hernández, María; Renesto, Barbara, “Sulla traduzione catalana del “Decameron” del 1429 e la sua possibile dipendenza da P”, Studi sul Boccaccio, 35 (2005), págs. 199-235 (El análisis se limita a la novella 4 de la Quinta jornada).
-
Pagès, Amedée, “Les poésies lyriques de la traduction catalane du Décameron”, Annales du Midi, XLVI (1934), págs. 209-217.
-
Renesto, B., “Note sulla traduzione catalana del «Decameron» del 1429”, Cuadernos de Filología Italiana, 7-9 (nº extr.) (2001), págs. 295-314.
-
Riquer, Martí De, “Boccaccio nella letteratura catalana medievale”, en: Boccaccio nelle culture e letterature nazionali, ed. de Francesco Mazzoni, Florencia, Olschki, 1978, págs. 107-26.
-
Romeu Figueras, José, “Les poesies populars i tradicionals catalanes de la traducció del Decameron (Sant Cugat del Vallès, 1429)”, en: Romeu Figueras, José, Estudis de lírica popular i lirica tradicional antigues, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993 (primero en "Anuario Musical", IX (1954), 46-48).
-
Valero, Juan Miguel, “Decameron hispano: del manuscrito a la imprenta”, Hápax, 3 (2010), págs. 97-115.reseña crítica a Valvassori 2009
-
Badia, Lola, “Sobre la traducciò catalana del Decameron de 1429”, Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXXV (1973-74), págs. 60-101.
-
Casella, Mario, “La versione catalana del Decamerone”, Archivum Romanicum, IX (1925), págs. 383-420 (luego en: Saggi di letteratura provenzale e catalana, Adriatica, Bari, 1966).
-
Colon, Germà, “Un aspecte estilistic en la traducció catalana medieval del Decameron”, en: Interlinguistica, Sprachvergeich und Übersetzung, Festschrift zum 60. Geburstag von Mario Wandruszka, Tübingen, 1971, págs. 684-660.
-
Fabrega I Escatllar, Valentí, “"El Decameró" català en la versió de 1429: la novel.la de Bernat d'Ast (II,2), Zeistchrift für Katalanistik.”, Revista d'Estudis Catalans, 5 (1992), págs. 39-63.