Datos del documento
- Original, título
- Africa (VII)
- Original, fechas
- Redacción: 1341-1342 corr. y aum. posteriorm.. 1ª circulación: s. XIV (III 136-262; VI 885-918). 1ª edición: 1395-96 (trascrip. de Paolo Vergerio) y ed. ms. de Pietro da Parma.
- Fechas
- 1410-1430 ca. [copia]; 1410 ca. [traducción]
- Edicion
- 1º ms.?
- ISBD
- Lo parlament e la batayllla que ageren Anibal e Scipio / Antoni Canals. En: Manuscrito misceláneo, bajo el tít. moderno: Opúsculos en catalán. — XLI f. [III+41+III], +/-24 lín. renglón seguido : espacio blanco para iniciales ; 219 x 155 mm (el tamaño primitivo ha sido recortado: 140 x 111). — Papel.-filigranas mano y cruz en el dorso.-principios del s. XV.-Foliación moderna a lápiz.-enc. moderna perg. -Colación: I-II10, III-IV2 (al pliego 3 se ha añadido i f. al final)Contiene: Lo parlament e la batayla que [h]agueren Anibal e Scipio. (I-XXVr.) - Tratado de medicina para todas las aves de caza, (en catalán) (XXV-XLI f.). . — h. Ir-XXVv.
- Fuente
- Consulta directa.
- Verificada
- ❌
- Descripción del contenido
-
- Portada: «[lo parlament e la bataylla que ageren Anibal e Scipio.]».
- Preliminares del editor o del traductor: (1r-6r): [PROLOGO DE CANALS] «En nom de nostre senyor deu Jesucrist, comença lo [pre]ambol ala obra dehus descrita, es assaber Lo parlament e la batayla que aguerem Anibal e Scipio», inc. «[A]l molt alt senyor lo senyor don Alfonso duch de Gandia, ffrare Antoni canals del ordre dels frares predycados....», expl. «... viure e perseverar en division, bregues, guerres e batayles». (6v) «Rubrica als capitols del present tractat», inc. «Primer capitol. Com Anibal tramès espies a mirar la host dels romans de la qual era capità Scipio Affricà...», expl. «Onzen Capitol. Que la batayla.s donà en la qual Scipio Affricà ffou vençedor». «En nom de nostre senyor deu Jesucrit comença lo [pre]ambol ala obra dejus scricta, e assaber, lo parlament e la bataylla que ageren Anibal e Scipio.» || Dedicatoria: «[A]l molt alt senyor, lo senyor don alfonso duch de Gandia. ffrare Antoni Canals del orde dels frares preycados en la santa teologia masestra [sic] indigne humil reverencia subjectiva.» (I-VI): inc. «Per lo gran plaer que vostra senyoria trobava en aver lo parlament de Scipio e Anibal e la bataylla saguent, en la qual lo dit Scipio Affricha fou vencedor. volent servir a la dita vostra senyoria, som estudiat de traura lo dit parlament, axi planariament com miylor he pogut, perque ligint de una part Tito Livio, quil posa assatz largament, e d’altra Francesch Patrarcha, qui en lo seu libra appelat Affricha trecta fort belament e diffusa, he arromansat lo dit parlament sagons mon petit enginy...», expl. «Perço lo saguent tractat es departit en XI capitols, en los quals tot Cavaller pot esser instruit en quina forma es perillosa cosa voler massa affactadement estar viure e presservar en divisions, bregues, guerres e bataylles. »
- Texto: (): inc. «», expl. «». (VII-XXVr.): inc. «Com Anibal vahe lo gran poder de Scipio...», expl. «...e sobre lo sepulcre seu es scrit: Ací jau Anibal lo gran garrer.».
- Índice: (6v) «Rubrica als capitols del present tractat», inc. «Primer capitol. Com Anibal tramès espies a mirar la host dels romans de la qual era capità Scipio Affricà...», expl. «Onzen Capitol. Que la batayla.s donà en la qual Scipio Affricà ffou vençedor».
- Portada (parte): «[lo parlament e la bataylla que ageren Anibal e Scipio.]».
- Texto (parte): (VII-XXVr.): inc. «Com Anibal vahe lo gran poder de Scipio...», expl. «...e sobre lo sepulcre seu es scrit: Ací jau Anibal lo gran garrer.».
- Ejemplares
-
- BUB, ms. 102 (olim 21-4-29)*
- Observaciones
Se trata del ms. más completo y correcto. Contiene la traducción disimulada, en prosa, de un fragmento del libro VII del “Africa” de Petrarca; concretamente: los versos 93-449 y 740-1130. El Prólogo contiene asimismo la paráfrasis de algunos versos del De Morte Magonis (=Africa VI 885-918) puestos en boca de Paulo Emilio, mientras que el "Epílogo" está extraído del "De viris illustribus ", XVII 49-55. El primero en identificar la fuente petrarquesca (Africa VII, 93-449, 740-1130), fue Sanvisenti (I primi influssi, p. 380-381); Rico confirmó la "tendencia a simplificar" le texto original, identificó la fuente del Epílogo como "mera versión" de la semblanza de Anibal en De viris illustribus, y aclaró que el salto del verso 449 al 740 del Africa no hace sino reproducir la secuencia del relato reflejada en la biografía de Escipión del "De viris" (XXI 19-10).
He aquí las correspondencias Traducción /original latino según Sanvisenti (p. 380-381), sirviéndose de la ed. del Africa al cuidado de Corradini (Padova, 1874):Primer Capitol = Afirca VII, 93-138;
Secon Capitol = Africa VII, 139-177;
Ters Capitol = Africa VII, 178-197;
Quart Capitol = Africa VII, 197-214;
Quint Capitol = Africa VII, 217-367;
Sisen Capitol = Africa VII, 367-450;
Seten Capitol = Africa VII, 740-772;
Vuyten Capitol = Africa VII, 773-828;
Noven Capitol = Africa VII, 834-863;
Deen Capitol = Africa VII, 864-915;
Onzen Capitol = Africa VII, 916-1135.Concluia Sanvisenti: “È da avverire che il Canals segue Annibale sino al suicidio, tuttavia nel resto della narrazione, dopo l’ultimo verso che ho citato testè, ricorre alle note fonti latine, che di quegli avvenimenti ultimi della vita del Cartaginese recan notizia. Ma dall’invio di esploratori al campo romano per ordine di Annibale, alla rotta di lui, tutto il testo catalano traduce letteralmente gli esametri petrarcheschi, rare volte ne fa la parafrasi, pochi ne tralascia, meno accade che li fraintenda; nella massima parte la semplice e svelta parlata catalana è degna veste del pensiero, ch’ebbe già il Petrarca a rivestire della lingua di Roma” (pp. 348-349).
La preferencia del Africa se debe, siempre según Rico, "por creerlo... con mayor colorido, más conmovedor y prolijo", conforme a los gustos medievales del Duque de Gandía; de ahí también la facilidad con la que "los hexámetros de Petrarca se fundieron.. con los extractos del Roman de Thèbes y del Roman de Troie". La fecha de composición se sitúa en torno a 1410, deducida del inventario ms. más antiguo donde se menciona la obra de Canals, a saber, el conservado en el Archivo Capitular de la Catedral de Barcelona, fechado 4 de agosto de 141?, hecho a instancias del noble Manuel de Rajadell, con libros dejados a su muerte por un personaje anónimo. El asiendo deja entender que la obra iba precedida por las Heroidas de Ovidio en la trad. catalana atrib. a Guillem Nocilau (doc. publicado por Madurell, Manuscrits, 43, con el n. 47). Copiamos a continuación algunos pasajes de la NOTICIA PRELIMINAR antepuesta por Martí de Riquer a su edición las obras de Antoni Canals (Barcino, 1935): “Aparentment, el SCIPIÓ E ANÍBAL és una obra original de Canals, el qual diu: ‘ligint de una part Tito Lívio, qui.l posà assatz largament, e d’altra Francesch Patrarca, qui en lo seu libra appelat AFFRICA trectà fort belament e diffusa, he arromansat lo dit parlament sagons mon petit enginy’. Aixó, però, no és exacte: una senzilla comparació d’aquesta obra de Canals amb una part del llibre setè del susdit poema del Petrarca, ens demostra que tota ella, menys el que anomenem ‘epíleg’, és traducció directa de l’AFRICA. No és, entengui’s be, una narració inspirada en l’AFRICA, ni un resum ni una glossa: és una traducció amb passatges literalment idèntics als del model, versos mal traduïts, alguns versos desdoblatas, d’altres condensats [...] El pròleg de Canals és, en línies generals, ben poc personal. Manlleva grans fragments a Valeri Màxim, al Petrarca i a sant Agustí” (pp. 18-20).
- Repertorios
- Rosell, Inventario, I, 123-25; Villar, 72-74.
Traductor
Canals, Antoni 1352 - 1419 ca.
Escritor, gramático, filósofo, teólogo valenciano, perteneció a la Orden de los frailes Predicadores. Tradujo a Valerio Máximo y añadió al final del manuscrito esta consideración crítica para con las traducciones anteriores hechas por catalanes: "...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.... ". Escribió también tratados doctrinales y devotos como "Tractat de confessió" y "Escala de contemplació". Discípulo de san Vicente Ferrer, se le considera uno de los primeros exponentes del humanismo catalán por sus traducciones de obras clásicas, entre las que destaca la versión del De Providentia de Séneca y la traducción disimulada del Africa de Petrarca, que contribuyó a divulgar el mito, típicamente humanista, de Escipión.
Autor
Petrarca, Francesco 1304 - 1374
Dedicatarios
Bibliografía
Descripción del manuscrito o del impreso
-
Villar, Milagros, Códices petrarquescos en España, Padua, Antenore, 1995.72-74
-
Miquel Rosell, Francesc, Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona (1958-69), Madrid, Direcciones Generales de Enseñanza Universitaria y de Archivos y Bibliotecas. Servicio de Publicaciones de la Junta Técnica, 1958-69.I, 123-125
Ediciones modernas
-
Bofarull, Antoni De (ed.), “Opúsculos catalanes (VII)”, en: Memories de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, II, 1868, págs. pp. 529 ss..II, 532-560; ed. a base del ms. de la RABLB
-
Novelari català dels segles XIV a XVII, II, ed. de R. Miquel i Planas, Barcelona, 1910.ed. hecha a base del ms. BUB: 21-3-2, con variantes y correcciones del de la Ac. de Bones Lletres
-
Riquer, Martí De, Scipió e Aníbal, De Providència [de Séneca]. De Arra de Anima [d'Hug de Sant Víctor], Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics 49), 1935 (id. Biblioteca catalana. Novelari Català dels sigles XIV al XVIII. Tomo III. Barcelona, 1910, pp. 3-54).pp. 31-84; ed. realizada sobre el ms. BUB: 21-4-29
Estudios sobre la recepción del autor
-
Rico, Francisco, “Petrarca y el 'humanismo catalán'”, en: G. Tavani E Jordi Pinell (eds.), Actes del sisè col.loqui internacional de llengua i literatura catalanes, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1983.
-
Sanvisenti, Bernardo, I primi influssi di Dante, del Petrarca e del Boccaccio sulla letteratura spagnola, Milán, Hoepli, 1902.380-381
Estudios sobre la traducción
-
Rico, Francisco, “Antoni Canals y Petrarca. Para la fecha y fuentes de Scipió e Aníbal”, en: Estudios en memoria del professor Manuel Sanchis Guarner: Estudis de llengua i literatura catalanes, Valencia, Universitat de València, 1984, págs. 285-88.
-
Riquer, Martí De, L’Humanisme català, Barcelona, Barcino, 1934 (pp. 59-61 (confronta un pasaje a doble columna de los versos de Petrarca y la traducción de Canals)).
-
Casella, Mario, “Il Somni d'en Bernat Metge e i primi influssi italiani sulla letteratura catalana”, Archivum Romanicum, 3 (1919), págs. 145-205.
-
Nicolau D'olwer, Lluís, “Apunts sobre l'influencia italiana en la prosa catalana (Bernat Metge-F. Alegre)”, Estudis Universitaris Catalans, II (1908), págs. 166-179; 306-320.