Datos del documento
- Original, título
- Africa (VII)
- Original, fechas
- Redacción: 1341-1342 y ss.. 1ª circulación: s. XIV (en vida de P.: fragmentos III, 136-262 y VI 885-918); in morte, al menos 17 ms. íntegros y 28 fragmentarios. 1ª edición: 1395-1396 (ed. ms. al cuidado de Pier Paolo Vergerio y más tarde de Pietro da Parma, este último incluyendo variantes de P.).
- Fechas
- 1430-1450 ca. [copia]; 1410 ca. [traducción]
- Edicion
- Ms.
- ISBD
- Tractat... sobra lo rahonament fet entre Scipio Affrica e Annibal : e la batalla entre ells seguida ... / Anthoni Canals. En: Manuscrito misceláneo. — 2 h, 2 h., CXXXVI f., 2 h. ; 215 X 150 mms.. — Ms. siglo XV. Hay 2 h. en perg. al principio y al final que contienen varias antífonas musicadas con notación neumática sin líneas, y texto en letra francesa del s. XII. Tras las 2 primeras h. en perg., siguen 2 en papel, la primera de las cuales contiene una receta para curar las úlceras y otra para teñir madera. En la 2ª hay un índice incompleto del contenido del códice.. — h. Ir-CXXXVIIIIIr.
- Fuente
- Consulta directa.
- Verificada
- ✔️
- Descripción del contenido
-
- Portada: «Opúsculos literarios, en catalán» [Tít. moderno facticio]. «Tractat dirigit al molt alt Senyor lo | senyor, don Alfonso Duch de Gandia reduhit | de lati en vulgar sobre lo rahonament fet entre | Scipio Affrica e Anibal e la batalla entre | ells seguida en lo principi del qual es mostrade | la instabilitat e pocha permanecia de fortuna | e altres coasas seguents».
- Preliminares del editor o del traductor: [Contenido del legajo:] Antoni Canals: Rahonament fet entre Scipio Africa e Annibal i la batalla entre ells. (I-XXXVIIII).- Bernat Metge: Lo Somni. (XL-C) .- [De l’Anima]. (CI-CIII)- Disputa amb l’esperit de Guido de Corvo (CV-CXXII).- Bernardus de Riparia: Narratio apparitionis spiritus Guidonis de Corvo (CXXIII).- Francesco Petrarca: Walter e Griselda [trad. Bernat Metge] (CXXIX-CXXXVI). [Dedicatoria de Anthoni Canals:] «AL MOLT alt Senyor lo Senyor don Alfonso Duch de Gandia» (I-VIIIv.): inc. «Per lo gran plaer que vostra senyoria trobava en haver lo parlament de Scipio e Anibal e la batalle ...», expl. «Perço lo seguent tractat es departit en .XI. capitols en los quals tot cavaller pot esser instruhit en quina forma es perillosa cosa voler massa affectadament star viure e perseverar en divisions bregas guerras e batalles»
- Texto: (IXv.-XXXVIIIIr.): inc. «Com Anibal veu lo gran poder de Scipio qui li era molt soberch en gent darmes pensant lo perill en que era posat trames spias que veesen la host», expl. «E com aquells qui eren venguts per predrell ab temor si acostaren trobaren lo que ya hac luirada la anima agui millor dret hi havia fou soterrat en una ciutat deita Libissa. E sobre lo sepulcre sue es scrit, Assi jau lo gran guerrer».
- Índice: [Contenido del legajo:] Antoni Canals: Rahonament fet entre Scipio Africa e Annibal i la batalla entre ells. (I-XXXVIIII).- Bernat Metge: Lo Somni. (XL-C) .- [De l’Anima]. (CI-CIII)- Disputa amb l’esperit de Guido de Corvo (CV-CXXII).- Bernardus de Riparia: Narratio apparitionis spiritus Guidonis de Corvo (CXXIII).- Francesco Petrarca: Walter e Griselda [trad. Bernat Metge] (CXXIX-CXXXVI).
- Portada (parte): «Tractat dirigit al molt alt Senyor lo | senyor, don Alfonso Duch de Gandia reduhit | de lati en vulgar sobre lo rahonament fet entre | Scipio Affrica e Anibal e la batalla entre | ells seguida en lo principi del qual es mostrade | la instabilitat e pocha permanecia de fortuna | e altres coasas seguents».
- Texto (parte): (IXv.-XXXVIIIIr.): inc. «Com Anibal veu lo gran poder de Scipio qui li era molt soberch en gent darmes pensant lo perill en que era posat trames spias que veesen la host», expl. «E com aquells qui eren venguts per predrell ab temor si acostaren trobaren lo que ya hac luirada la anima agui millor dret hi havia fou soterrat en una ciutat deita Libissa. E sobre lo sepulcre sue es scrit, Assi jau lo gran guerrer».
- Ejemplares
-
- BUB, Ms. 17* (olim 21.3.2) .
- Observaciones
Véase registro n. 641
- Repertorios
- Bohigas, Sobre manuscrits, 163-78; Rossell, 17; Villar, 67-70
Traductor
Canals, Antoni 1352 - 1419 ca.
Escritor, gramático, filósofo, teólogo valenciano, perteneció a la Orden de los frailes Predicadores. Tradujo a Valerio Máximo y añadió al final del manuscrito esta consideración crítica para con las traducciones anteriores hechas por catalanes: "...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.... ". Escribió también tratados doctrinales y devotos como "Tractat de confessió" y "Escala de contemplació". Discípulo de san Vicente Ferrer, se le considera uno de los primeros exponentes del humanismo catalán por sus traducciones de obras clásicas, entre las que destaca la versión del De Providentia de Séneca y la traducción disimulada del Africa de Petrarca, que contribuyó a divulgar el mito, típicamente humanista, de Escipión.
Autor
Petrarca, Francesco 1304 - 1374
Imágenes
Bibliografía
Descripción del manuscrito o del impreso
-
Villar, Milagros, Códices petrarquescos en España, Padua, Antenore, 1995.pp. 67-70
-
Miquel Rossell, Francesc, “Catàleg dels llibres manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Sant Cugat del Vallès existents a l'Arxiu de la Corona d'Aragó”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 8 (1934).n. 17
Ediciones modernas
-
Miquel I Planas, Ramon, “Antoni Canals, Tractact sobre Scipió i Anibal”, en: Novelari català dels segles XIV a XVII, II, ed. de R. Miquel i Planas, Barcelona, 1910, págs. 1-55.
-
Riquer, Martí De, Scipió e Aníbal, De Providència [de Séneca]. De Arra de Anima [d'Hug de Sant Víctor], Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics 49), 1935 (id. Biblioteca catalana. Novelari Català dels sigles XIV al XVIII. Tomo III. Barcelona, 1910, pp. 3-54).
Estudios sobre la recepción del autor
-
Rico, Francisco, “Petrarca y el 'humanismo catalán'”, en: G. Tavani E Jordi Pinell (eds.), Actes del sisè col.loqui internacional de llengua i literatura catalanes, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1983.
-
Sanvisenti, Bernardo, I primi influssi di Dante, del Petrarca e del Boccaccio sulla letteratura spagnola, Milán, Hoepli, 1902.380-81
Estudios sobre la traducción
-
Rico, Francisco, “Antoni Canals y Petrarca. Para la fecha y fuentes de Scipió e Aníbal”, en: Estudios en memoria del professor Manuel Sanchis Guarner: Estudis de llengua i literatura catalanes, Valencia, Universitat de València, 1984, págs. 285-88.
Descripción del manuscrito o del impreso
-
Villar, Milagros, Códices petrarquescos en España, Padua, Antenore, 1995.72-74
-
Miquel Rosell, Francesc, Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona (1958-69), Madrid, Direcciones Generales de Enseñanza Universitaria y de Archivos y Bibliotecas. Servicio de Publicaciones de la Junta Técnica, 1958-69.I, 123-125
Ediciones modernas
-
Bofarull, Antoni De (ed.), “Opúsculos catalanes (VII)”, en: Memories de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, II, 1868, págs. pp. 529 ss..II, 532-560; ed. a base del ms. de la RABLB
-
Novelari català dels segles XIV a XVII, II, ed. de R. Miquel i Planas, Barcelona, 1910.ed. hecha a base del ms. BUB: 21-3-2, con variantes y correcciones del de la Ac. de Bones Lletres
-
Riquer, Martí De, Scipió e Aníbal, De Providència [de Séneca]. De Arra de Anima [d'Hug de Sant Víctor], Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics 49), 1935 (id. Biblioteca catalana. Novelari Català dels sigles XIV al XVIII. Tomo III. Barcelona, 1910, pp. 3-54).pp. 31-84; ed. realizada sobre el ms. BUB: 21-4-29
Estudios sobre la recepción del autor
-
Rico, Francisco, “Petrarca y el 'humanismo catalán'”, en: G. Tavani E Jordi Pinell (eds.), Actes del sisè col.loqui internacional de llengua i literatura catalanes, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1983.
-
Sanvisenti, Bernardo, I primi influssi di Dante, del Petrarca e del Boccaccio sulla letteratura spagnola, Milán, Hoepli, 1902.380-381
Estudios sobre la traducción
-
Rico, Francisco, “Antoni Canals y Petrarca. Para la fecha y fuentes de Scipió e Aníbal”, en: Estudios en memoria del professor Manuel Sanchis Guarner: Estudis de llengua i literatura catalanes, Valencia, Universitat de València, 1984, págs. 285-88.
-
Riquer, Martí De, L’Humanisme català, Barcelona, Barcino, 1934 (pp. 59-61 (confronta un pasaje a doble columna de los versos de Petrarca y la traducción de Canals)).
-
Casella, Mario, “Il Somni d'en Bernat Metge e i primi influssi italiani sulla letteratura catalana”, Archivum Romanicum, 3 (1919), págs. 145-205.
-
Nicolau D'olwer, Lluís, “Apunts sobre l'influencia italiana en la prosa catalana (Bernat Metge-F. Alegre)”, Estudis Universitaris Catalans, II (1908), págs. 166-179; 306-320.
Textos
Dedicatoria del traductor
Antoni Canals, En nom de nostre senyor Déu Jesucrist, começa lo [pre]àmbol a la obra dejús escrita, és assaber: Lo parlament e la batayla que agueren Aníbal e Scipió.
Al molt alt senyor lo senyor don Alfonso, duch de Gandia, ffrare Antoni Canals del ordre dels frares preycadós, en la santa teologia maestra indigne, humil reverència subjectiva.
Per lo gran plaer que vostra senyoria trobava en aver lo parlament de Scipió e de Aníbal, a la batayla sagüent, en la qual lo dit Scipió Affrichà fou vençedor, volent servir a la dita vostra senyoria, som estudiat de traura lo dit parlament axí planàriement com miylor he pogut. Per què, ligint de una part Tito Lívio, qui.l posà assatz largament, e d'altra Francesch Patrarcha, qui en lo seu libra appelat Affricha trectà fort belament e diffusa, he arromansat lo dit parlament sagons mon petit enginy.
E aprés de voler-ne fer servir a vostra altea, han-m'i mogut .III. rahons: la primera és per mostrar la fortuna temporal com és alanegoza e instable; la sagona és per notar la victòria campal com és duptosa e variable: l[a] terça és per provar la fin del garrer mundanal co[m és vitu]perosa e miserable […] E per ço dehia Francesch Patrarcha, en persona de Paulo Emílio:
"Ay las! E per què crida? Certes, per tal com veg abaxar e caure les altitutz sobiranes. ¿E què.m val aver posade la mia cadira en la sobirana part de les honors, pus que la fortuna és axí variable, mudant soptozament ses favós? Car, en .1. punt, les sobriranes coses ugala ab les jusanes, e les minves cozes e baxes monta a les sobiranes; la terra egala ab lo cel, e la erba patita dita ysop, ab lo cedra. ¡O fortuna!: pus que no romans per tots temps una, ¿perquè.m són sforçat de retanir forcívolment la tua roda? Digues-me: on és la corona reyal Certes, ab tu cau soptozament, e cerca en qual esquex de rocha, o en qual cova, se porà miyls amagar. ¿E on són les multitutz dels pobles que.m suplicaven? ¿On són les ciutatz que avem subjugades a ffer-nos trahut? ¿On són los servidors qui volien bazar nostres pejades? Ja, ja ss'és partida de nós la fortuna cruel e falsa, la qual ab los blandimentz o adolciments engana les penses flaques dels hòmens. Are veyg, per cert, que no era ferma la cadira la qual tant fàcilment és cayguda."
Molt alt senyor: no.ns cal ligir en altres libres, si volem gardar los cassos de nostres temps, on vesem reys desgradatz, exallatz, atarratz, e grans hòmens deseretatz. […] Per ço lo sagüent tractat és departit en .XI. capítols, en los quals tot cavaler pot ésser instruït en quina forma és perylosa cosa voler massa affactadement estar, viure e perseverar en divisions, bregues, guerres e batayles.
- Comentarios
Extracto del prólogo-dedicatoria. La transcripción del texto sigue los criterios de modernización adoptados por Martí de Riquer en su ed. (Barcino 1935, pp. 31-41), salvo por lo que respecta a la interpunción, que se reduce aquí levemente.