Volver a la búsqueda

Datos del documento

Original, título
Il principe
Original, fechas
1ª edición: Roma: Blado, 1532. Edición de base: Opera. Volume unico, Firenze, Alcide Parenti, 1833. Nicolai Machiavelli Florentini-Princeps, ex Silvestri Tellii fulginatis traductione diligenter emendatus. Lugduni Batavorum. Ex Officina Hieronimi de Vogel, 1648.
Lugar de publicación
Barcelona
Editor/Impresor
Llibrería Antiga y Moderna de S. Babra (editor)
Fechas
[1920] [edición]
Edicion
1ª ed.
ISBD
Lo Príncep / N. Machiavelli ; traducció catalana ... per J. Pin y Soler. — Barcelona : Llibrería Antiga y Moderna de S. Babra, [1920]. — 1 v. ; LXXXII ; 188 p. ; : 4 láminas: retrato de Machiavelli; tumba de Machiavelli; autógrafo de Machiavelli; escultura de Machiavelli por Bartolini ; 23 cm. — (Biblioteca d’Humanistes ; IX)
Fuente
Consulta directa.
Verificada
✔️
Descripción del contenido
  • Portada: «N. MACHIAVELLI | LO PRÍNCEP | traducció catalana, Ara per primera volta publicada, | precedida d’un | BREU COMENTARI | sobre NICOLAU MACHIAVELLI y’l seu temps | per | J. PIN Y SOLER | de la Reyal Academia de Bones Lletres de Barcelona | y de l’Academia de la Llengua Catalana | BARCELONA | LLIBRERÍA ANTIGA Y MODERNA de S. Babra | Carrer de la Canuda, 45».
  • Preliminares del editor o del traductor: «NOTÍCIA BIBLIOGRÀFICA» (V-VIII): inc. «De les Obres de Machiavelli», expl. «Lo conjunt precedit, com de costum, d’un Breu comentari, que potser no ho sia gayre.» || «BREU COMENTARI» (IX-LXXXII): inc. «La primera vegada que, essent encara en edat d’adolescencia», expl. «en la nostra tant delectable llengua catalana».
  • Texto: (3-188): inc. «Nicolau Machiavelli al Magnífich Llorenç dels Medici [...] || C.I | Quo sint principatus [...] | De quantes menes hi ha [...] | Tots los Estats, totes les sobiraníes», expl. «Negl’italici cor non è ancor morto. | FINIS».
Ejemplares
  • BC*
  • BUPFabra.
Observaciones

Es la primera versión catalana integral de la obra. La fecha consta en la nota de la imprenta al final del volumen. El “Breu comentari” del traductor consiste en una detallada exposición de la vida y de la fortuna crítica de Maquiavel y de las circunstancias en las que maduró la redacción del tratado. Su fuente principal es el ensayo de Pasquale Villari “Niccolò Machiavelli e i suoi tempi”. También consultó los “Essai politiques et philosophiques” de Lord Macaulay. El juicio de Pin i Soler sobre Maquiavel es muy entusiasta y destaca su sincero y apasionado amor por la libertad y la patria. La edición italiana en la cual se basa la traducción es mencionada por el traductor en la “Nota bibliogràfica”. Análogamente figura citada una versión latina del Principe del XVII, de la cual se reproducen las rúbricas de cada capítulo. El “Breu comentari” contiene también la traducción de algunas cartas de Machiavelli a Francesco Vettori, a Francesco Guicciardini y algunas cartas familiares.

Traductor

Pin i Soler, Josep 1842 - 1927

Escritor catalán. A unos comienzos como novelista (La família dels Garrigas, de 1887; Jaume, 1888; Níobe, 1890) le sucedió una etapa de intensa actividad como dramaturgo, con títulos como Sogra i nora (1890), La tia Tecleta (1891) o La baronessa (1917). Entre 1910 y 1921 publicó diez títulos en la "Biblioteca d'Humanistes", traducidos y prologados por él mismo, en un catalán contrario a la reforma de Pompeu Fabra: entre otro autores figuran Erasmo, Tomás Moro, Luis Vives y Maquiavelo.

Autor

Machiavelli, Niccolò 1469 - 1527