Volver a la búsqueda

Datos del documento

Original, título
Vita Sanctae Catherinae de Senis = Vita di Santa Caterina da Siena
Original, fechas
Redacción: 1392. 1ª edición: 1477.
Fechas
1400 ca. [traducción]
Edicion
1º ms. inédito
ISBD
Legenda de la mereuellosa Santa Catalina de Sena sor d[e]la penitencia de sent Domingo / la qual compongue lo Reuerent Pare Frare Ramon de Capua.... — 163 f. papel,; falta el f. 1,; f. 2, 10, 11, 12 en blanco ; 295 x 220 mm.. — Texto a dos columnas, letra del siglo XIV-XV, inicial con adornos caligráqficos, en rojo, azul y morado, capítulos de estos mismos colores, alternando, Enc. perg
Fuente
Consulta en microfilm
Verificada
✔️
Descripción del contenido
  • Portada: «Legenda de la merevellosa santa Catalina de Sena sor de la penitencia de sent Domingo».
  • Preliminares del editor o del traductor: «Comence lo | prolech en la | ligenda dela mere- | uellosa santa Cat[er]i | na de Sena sor d[e]la | penitencia de sent | Domingo» (2r-8v): inc. «Vox spiritualis est aquile usque ad celo...», expl. «Nunch ad uaria[n]da gesta huius sacre uirginis p[re]cedam[]us p[ro]misso primis alio p[ro]logo p[ar]uulo». (9r-v) inc. «Los titols deuall scrits son los capitols de la p[ri]mera part d[e]la ligenda deuall scrita e dels dos prolechs mesos deuall la ligenda, qui comenca vox spiritualis», expl. «Dela m[er]uellosa desponsacio della p[er] la qual fou de nostre Senyor as anell sposada en A. Capitol XII. qui come[n]ce Creixent».
  • Texto: (13r-162r): inc. «Fo un baro en la Ciutat de Sena d[e] la religio de Toschana per nom Iacme lo pare...», expl. «...la qual cosa la et[er]nal bonesa per merses ep[er] gracies della spirituals uulla atorgar aquell qui 1 en Trinitat e Tres en unitat uiu e regna in secula seculorum. Amen».
  • Colofón: (162) Esplegada es tota la ligenda de Santa Catherina de Sena verge, la qual compongue lo Reu[er]ent Pare frare Ramon de Capua de santa Theologia professor e de tot lorde dels p[re]hicadors gen[er]al maestre, de vers los anys de nostre Senyor Mil CCCLXXXXII. E pell primerament fon publicada en Sicilia, despuys en Venecia MCCCXCIIII, e ap[re]s en la p[ro]uincia de Teuthona ço es de alamanya hon en lo dit temps ana, e finalme[n]t aqui en lo couent Nori[m] bergen. del orde dels frares prehicadors any MCCCXCVIII. Trespasa a no[st]re S[eny]or lo die quart o V del mes doctubre, lanima del qual stigua en repos ien pau. Amen. Deo gratias». --
  • Índice: (9r-v) inc. «Los titols deuall scrits son los capitols de la p[ri]mera part d[e]la ligenda deuall scrita e dels dos prolechs mesos deuall la ligenda, qui comenca vox spiritualis», expl. «Dela m[er]uellosa desponsacio della p[er] la qual fou de nostre Senyor as anell sposada en A. Capitol XII. qui come[n]ce Creixent».
Ejemplares
  • BNM, 8214
Observaciones

La obra aparece dividida en tres partes conforme al Indice que puede verse en TEXTOS
La obra aparece dividida en tres partes. Véase la tabla de capítulos en TEXTOS

Repertorios
Domínguez Bordona, Mss. catalanes, p. 66-67; Inventario general de Manuscritos BNM

Traductor

Anónimo -

Otras traducciones

Autor

Raimondo da Capua 1330 ca. - 1399

Imágenes

Inicipit de la obra
Inicipit de la obra
Inicipit de la segunda parte
Inicipit de la segunda parte

Textos

Paratextos

Tabla

ÍNDEX

(f. 9r-v) Los titols deuall scrits son los capitols de la primera part de la ligenda deuall scrita e dels dos prolechs mesos deuall la ligenda qui comenca uox spiritualis.

Item lo segon prolech lo qual pot esser adobat al darrer capitol de la ligenda en lo qual quax es epilogada e recollida tota la ligenda.

Començen los titols dels capitols de la primera part. Capitol primer dels pare e mare della e de llur condicio. Comença: Fo un baro.

Del naximent e infantesa della e de les merauelles qui en linfantesa della foren mostrades. Capitol segon qui comença. Dementre les dites coses.

Del vot de virginitat fet per ella e deles coses quis sdeuengueren fins a la edat apta per maridar exclusiuament lo qual comença. Tanta fo Capitol Terç

De la remissio dela feruor lo qual per eregiment de gracia deu per mes e dela for pasciencia per lo qual moltes iniuries en sa propia casa sofferi per Ihesu Crist quart Capitol qui comença apres

De la victoria que obtengue contra los perseguit ella per la coloma que son pare veu e per la visio de sant Domingo Capitol quint qui comença Entre tant. 23.

Dela ansietat de pasciencia della e dela persequcio la qual per aço soferi de sa mare propria. Capitol vj qui Comença presa e assetjada o rabuda

De la de victoria la qual hague en lo bany e com pres labit de sent domingo longament desijat. Capitol vij qui comença la sancta verge donques

Dela nexença e fundament del stat religios de les sors de penitencia de sant Domingo e don prouei la manera de viure. Capitol viij qui comença Totes les coses. 32.

Del merauellos approfitament della a que aquesta verge son creadores totes les coses les quals de les gracies a ella fetes per nostre Senyor ella i encara a sos confessors. Capitol viiij. qui comença Jatsesia

Dela doctrina merauellosa la qual nostre Senyor en lo principi li dona e les altres doctrines en les quals ella funda la sua vida. Capitol x qui comença. Lo fundament 34.

Dela merauellosa victoria de les temptacions per alguna altra doctrina a ell per lo sauador donada e de la no hoida familiaritat la qual hague ab nostre Senyor Saluador mateix Capitol xj qui comença dressada .41.

De la merauellosa desponsacio della per lo qual fou de nostre Senyor ab anell sposada en A. Capitol xij qui comença. Crexent

ÍNDEX DE LA SEGONA PART (fols. 48v-49r)

Incipit et seguitur secunda pars legende supradecte beate Catherine de Senis inqua tractatur de conuersione eius cum hominibus Et qualem hostensa sunt mundo donaque acceperat in secreta clausura Et primo qualem dominus sibi mandauit quod inciperet cum hominibus conversari. Capitulum primum

Comença la segona part de la ligenda dessus dita de santa Caterina de sena en la qual es tractat de la conuersacio della ab los homens. E per qual manera foren mostrats al mon los dons que rabuts hauia en la clausura secreta. E primerament en qual manera nostre Senyor li mana que començas conuersar ab los homens.

Incipint tituli Capitulorum secunde partis in qua tractatur de conuersacionem huius virginis cum hominibus et qualiter e sunt dona que acceperat in secreta clausura. Et primo qualiter dominus sibi mandauit quod inciperet cum hominibus conversarii primum capitulum quod incipit: Dix sponsi

Dels notables fets los quals exerci e dels miracles qui auengueren en lo principi de la sua conuersacio ab los homens. Capitol segon: vahen la verge.

De les coses merauelloses que feu amdant a les necessitats dels pobres. Capitol Terç qui comença: esguardant

De les notables obres que feu deuers los prohismes malalts de malalties corporals. Capitol quart qui comença. E de la gran paciencia que hague victoria que obtengue contra la nemich. Capitol quart, comença: Merauellosa compasió

De la sua singular manera de viure. E en qual manera son repellits los murmurants del de… d'aquesta santa verge. Lo quin Capitol, lo qual comença: Apres que ho puscha

Dels merauellosos excessos de la sua pensa e de les suas grans reuelacions a ella fetes per nostre Senyor. Capitol sisé. Qui comença: Axi com singular

De alguns miracles de la obrant diuinament per aquesta santa verge deuers la salut de las animas. Capitol seta qui comença: Indubitada cosa .86.

De alguns miracles deuers la vida dels cossos humans o sanitat daquells per aquesta santa verge fets dementre vivia. Capitol .viii. qui comença. Cose t recompte .94.

Dels miracles per aquesta verge obrats en descurança dels obsessos per dimonis. Capitol .viiij. Qui comença: No cessaue. (fol. 103v)
Del do de prophessia per lo qual aquesta sancta verge sesforçaua e com per aquells delliura molt de perills de cascun hom. Capitol dese qui comença: Increhible cosa (fol 107v).

Dels miracles que nostro senyor obra per la santa verge en coses inanimades. Capitol xi qui comença: Perço com (fol. 113v).

De la souineida sumpcio de la comunio daquesta santa verge. E dels miracles que li feu nostro Senyor tant deuers lo venerable sagrament com deuers reliquies dels sants. Capitol dotze qui comença: conegut

Fol. 119r. el capítol que deu ser el 12è comença: "Laltisme sap o bon lector …

TERCERA PART:

Fol. 125v: Comencen los titols dels capitols de la Tercera part en la qual es recitada la mort de la santa verge e los miracles qui apres son estats fets e primerament dels testimonis qui foren presents en la mort della e informaren l'actor qui e quals foren. Capitol primer qui comença: Deu es de la vella sinagoga

De aquelles coses qui esdeuengueren per any e mes ans de la mort de la sancta verge e del martiri que sostench per los dimonis de que finalment encorregue corporal mort. Capitol .ii. qui comença: pusque dessus he refferit .130.

Del postrament de la verge Caterina de Sena e del sermo que ans de son trespassament feu a sos fills e filles los quals hauia engendrats en Jesuchrist instruit tots ells en general e en special. E de la uisio qui en la hora de son trespassament fou demostrada a vna profembra romana. Capitol .iiij. lo qual comença axi: a la mia poquesa (fol. 136).

Dels signes e miracles que nostre senyor feu aprés de la mort de la santa verge tant ans de la sepultura della com aprés ço es daquelles qui han pogut esser sebuts per mi com molt ne son qui no son uocats. Capitol quin qui comença cosfirmat o complit lo cors (fol. 145

De la fort paciencia la qual aquesta santa verge de la primera edad fins a la mort inclusiuament demonstra manifestament per la qual se proua ella esser digna de nom de santedat en la igesia santa de Deu militant pus que per tants gloriosos Trihumphs es honrada en la iglesia trihumphan. Capitol darrer en lo qual es epilogat quax tot quant es stat dit damunt per los fastijosos lectors e per ço que si algu no pot tota la legenda hauer hagut aquest capitol per rebra la subtancia quax de tota la ligenda lo qual Capitol comença: Sentencia es de la primera veritat (fol. 149v)

Inicio de la traducción

Capitol primer

Fo un baro en la ciutat de Sena de la religio de Toschana per nom Jacme, lo pare del qual es apellat pere cascun de aquella patria vulgarment benencase.
Era lom aquell simpla sense engan e fianse tement deu, e partint se de mal aquest primat dels pare e mare pres muller de la Ciutat sua per nom lapa.
Certament fembre en tot stranya de tota malicia dels homens moderns jatsia fos en los fets domestichs e de la familia assats fama e curosa axi com es manifest a tots los conexents aquella com encara vist ha encors.