Volver a la búsqueda

Datos del documento

Original, título
Parole (Ceneri)
Original, fechas
1ª edición: Lanciano: R. Carabba, 1934 (Milano, Off. Tip. Gregoriana).
Fechas
1935 [edición]
Edicion
1ª ed.
ISBD
Cendres. En: La Revista. — t. XXI, p. 151-152 (enero-junio 1935).
Verificada
✔️
Descripción del contenido
  • Portada: «Umberto Saba».
  • Texto: inc. «Cendres...», expl. «... vaig de les ombres a l’immens imperi.».
  • Portada (parte): «Umberto Saba».
  • Texto (parte): inc. «Cendres...», expl. «... vaig de les ombres a l’immens imperi.».
Observaciones

La traducción se inserta, sin título, en el artículo dedicado a Pascoli

Traductor

Garcés i Miravet, Tomàs 1901 - 1993

Poeta, publicista y traductor catalán nacido en Barcelona. Desde muy joven se dedicó al periodismo. He aquí sus títulos más significativos: “Vint cançons” (1921) con prólogo de Carles Riba; “L'Ombra del lledoner” (1924), “El Somni “(1927), “Paradís” (1931) i “El Senyal” (1935). En 1936, al estallar la Guerra Civil tras el alzamiento militar, se exilió a Francia, donde estrechó lazos de amistad con el poeta Josep-Sebastià Pons. Acabada la Guerra Civil siguió publicando libros de poesía en lengua catalana: “El Caçador” (1947), “La nit de Sant Joan” (1951), “Grèvol i molsa” (1953), “Viatge d'octubre” (1955), “Obra poètica” (1961), “Plec de poemes” (1971), y “Assaig d'antologia” (1979). Cultivó tambiérn la prosa en “Paisatges i lectures” (1926), donde se alternan evocaciones poéticas y reflexiones crítico-literarias. De sus ideas literarias dan fe asimismo “Notes sobre poesia” (1933), “Quadern de La Selva” (1962), “Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits” (1972), “Cinc converses” (1985): Su útima producción se reflejó en“Escrit a terra” (1985), “El temps que fuig” (Premio Ciutat de Barcelona, 1985), en la recopilación de su Poesia completa (1986) y en una importante antología de traducciones de lírica italiana: “Cinc poetes italians” (1984).

Autor

Saba, Umberto 1883 - 1957

Textos

Paratextos

Texto de la traducción

CENDRES

Cendres
de coses mortes, de mals perduts,
de contactes inefables, de muts
sospirs;

vívides
flames de vosaltres m'escometen
quan el desig al llindar va acostant-me
del son;

i al son
(amb els lligams apassionats i tendres
de la mare i l'infant) i a vosaltres, cendres,
em fonc.

L'an goixa
em sotja al pas; jo la desarmo. Com
un beat el camí del paradís,
pujo una escala, i a la porta sóc
on trucava altre temps. El temps
cedí de cop.
Em sento
amb els vestits i l'àn ima d'abans,
en clarors de llampec. Una alegria
contra el meu cor es llança, impetuosa,
talment la fi.
Però no crido.
Mut,
vaig de les ombres a l'immens imperi.

(Traducción de Tomàs Garcés)