Volver a la búsqueda

Datos del documento

Original, título
Il Re pensieroso (Mattino ; La notte)
Original, fechas
1ª edición: Milano: Fratelli Treves, 1922.
Fechas
1928 [edición]
Edicion
1ª ed.
ISBD
Matí ; La nit / Ugo Betti. En: La Nau. — (23-VIII-1928).
Verificada
✔️
Descripción del contenido
  • Portada: «Ugo Betti».
  • Texto: [MATÍ]: inc. «Era l’alba. I una mà...», expl. «...de saber la tardor tan a la vora». || [LA NIT]: inc. «Mareta, mira...», expl. «...Mareta meva, do’m la mà.».
  • Portada (parte): «Ugo Betti».
  • Texto (parte): [MATÍ]: inc. «Era l’alba. I una mà...», expl. «...de saber la tardor tan a la vora». || [LA NIT]: inc. «Mareta, mira...», expl. «...Mareta meva, do’m la mà.».

Traductor

Garcés i Miravet, Tomàs 1901 - 1993

Poeta, publicista y traductor catalán nacido en Barcelona. Desde muy joven se dedicó al periodismo. He aquí sus títulos más significativos: “Vint cançons” (1921) con prólogo de Carles Riba; “L'Ombra del lledoner” (1924), “El Somni “(1927), “Paradís” (1931) i “El Senyal” (1935). En 1936, al estallar la Guerra Civil tras el alzamiento militar, se exilió a Francia, donde estrechó lazos de amistad con el poeta Josep-Sebastià Pons. Acabada la Guerra Civil siguió publicando libros de poesía en lengua catalana: “El Caçador” (1947), “La nit de Sant Joan” (1951), “Grèvol i molsa” (1953), “Viatge d'octubre” (1955), “Obra poètica” (1961), “Plec de poemes” (1971), y “Assaig d'antologia” (1979). Cultivó tambiérn la prosa en “Paisatges i lectures” (1926), donde se alternan evocaciones poéticas y reflexiones crítico-literarias. De sus ideas literarias dan fe asimismo “Notes sobre poesia” (1933), “Quadern de La Selva” (1962), “Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits” (1972), “Cinc converses” (1985): Su útima producción se reflejó en“Escrit a terra” (1985), “El temps que fuig” (Premio Ciutat de Barcelona, 1985), en la recopilación de su Poesia completa (1986) y en una importante antología de traducciones de lírica italiana: “Cinc poetes italians” (1984).

Autor

Betti, Ugo 1892 - 1953

Textos

Paratextos

La nit

LA NIT

Mareta, mira,
quants de petits estels!
Però les plantes
són talment feres
arrupides! Una ombra es belluga
poc a poquet...
On ets, mareta?
Dóna'm la mà.

Un pas lleuger
ens segueix. Un negre inconegut
mou el fullatge...
Com per a fer-nos por,
s'amaga!
És el vent,
no és veritat, mareta? És el vent.

Els estels són llunyans, llunyans...
Semblen caravanes
perdudes en la fosca...
Es cerquen endebades!
Què hi deu haver, estels enllà?
Mareta meva, do'm la mà.

TRADUCCIÓN DE TOMÀS GARCÉS