Datos del documento
- Original, título
- Canti (XXVIII: A se stesso)
- Lugar de publicación
- Barcelona
- Fechas
- 1928 [edición]
- Edicion
- 1ª ed.
- ISBD
- De Leopardi a ell mateix / [trad. J.M. López Picó]. En: La Revista. — t. XIV, p. 41 (enero-junio 1928).
- Verificada
- ❌
- Observaciones
La traducción fue incluida por el propio López Picó en el volumen: “Temes. Exercicis de geografia lírica” (Barcelona, Imprenta Altés, 1928). La versión incurre en el mismo error que la de Unamuno al traducir “ch’eterno io mi credei”: L’engany darrer moria / que perennal creguí”. Tomàs Garcés comentó este desliz en el artículo “El darrer engany de Leopardi” (La Publicitat, 3-XII-1929)
Traductor
López-Picó, Josep Maria 1886 - 1959
Poeta y editor catalán, nacido en Barcelona. Fue empleado de alto nivel de la Diputació de esa ciudad. Tuvo estrecha amistad con el también poeta Josep Carner y fue maestro de Carles Riba. Fundó con Joaquim Folguera,"La Revista" y dirigió "Les Publicacions de La Revista". Fue miembro del Institut d'Estudis Catalans (1933). Ya sus primeras recopilaciones poéticas - Intermezzo galant (1910), Turment-frument (1910) - caracterizadas por la introspección, ejercieron considerable influencia entre sus contemporáneos; siguienron: Poemes del port (1911), Amor, senyor (1912) y Epigramata (1915), donde se advierte una marcada inspiración religiosa. Su escritura evolucionó hacia la filosofía, el conceptualismo y la poesía pura en libros donde a veces hay ecos de Ausias March y de los simbolistas franceses: L'ofrena (1915), Cants i al·legories (1917), El meu pare i jo (1920), Popularitat (1922), La nova ofrena (1922), Elegia (1925), no sin repuntes bíblicos y dantescos: Invocació secular (1926), centrat en la creació d'Adam i Eva, Epitalami (1931), Variacions líriques (1935), Epifania (1936). La defensa de valores burgueses (la vida doméstica, la amistad, la patria) y de una vaga idealidad ética, carateriza la producción posterior, a veces metafísica, otras madrigalesca e incluso áspera o abstrusa. En los útlimos años se acercó a un catolicismo a lo Claudel. Cultivó también la prosa, más atenta al refinamiento estilístico que a la densidad del contenido: Moralitats i pretextos (1917), L'home del qual es parla (1922), A mig aire del temps, y Lleures del pensament (1935).
Otras traducciones
- Març, marçot, 1ª ed. (1928)
- Març, marçot, 2ª ed. (1928)
- De Leopardi a ell mateix, 2ª ed. (1928)
- Sonet CLXV de Petrarca a les gràcies de Laura, 1ª ed. (1928)
- Tema de Josep Ungaretti, 2ª ed. (1928)
- Tema de Josep Ungaretti, 1ª ed. (1928)
- Música celestial, 2ª ed. (1928)
- Música celestial, 1ª ed. (1928)
- De la lletania D’Annunziana de les vanitats jovenívoles, 1ª ed. (1928)
- De la lletania D’Annunziana de les vanitats jovenívoles, 2ª ed. (1928)
- Mots finals del “Preludio e canzonette”, 1ª ed. (1924)
- Madrigal, 1ª ed. (1928)
- Madrigal, 2ª ed. (1928)
- Sonet dels sonets de Miquel Àngel, 2ª ed. (1928)
- Sonet dels sonets de Miquel Àngel, 1ª ed. (1928)
- Epigrama de Joan B. Strozzi a l’estàtua de la nit ; Resposta de Miquel Àngel per boca de la seva estàtua de la nit, 2ª ed. (1928)
- Epigrama de Joan B. Strozzi a l’estàtua de la nit ; Resposta de Miquel Àngel per boca de la seva estàtua de la nit, 1ª ed. (1928)
- Tema de la noble facilitat de l’Ariosto, 1ª ed. (1928)
- Tema de la noble facilitat de l’Ariosto, 2ª ed. (1928)
- Les petjades del Dant, 2ª ed. (1928)
- Les petjades del Dant, 1ª ed. (1928)
Autor
Leopardi, Giacomo 1798 - 1837
Bibliografía
Ediciones modernas
-
Gavagnin, Gabriella, “Note su alcune traduzioni catalane novecentesche di Petrarca”, La Parola nel Testo, III, 2 (1999), págs. 381-402.
Estudios sobre la recepción del autor
-
Gavagnin, Gabriella, “Versions esparses per a “rimes esparses”: Petrarca en català”, Serra d’Or, n. espc.: Set-cents anys de Petrarca, 534: juny (2004), págs. 29-32.
Estudios sobre la traducción
-
Gavagnin, Gabriella, “Note su alcune traduzioni catalane novecentesche di Petrarca”, La Parola nel Testo, III, 2 (1999), págs. 381-402.