Datos del documento
- Original, título
- Myricae (Con gli angioli)
- Lugar de publicación
- Barcelona
- Fechas
- 1928 [edición]
- Edicion
- 1ª ed.
- ISBD
- Música celestial / de Pascoli ; [trad. J.M. López Picó]. En: La Revista. — t. XIV, p. 53 (enero-junio 1928).
- Verificada
- ❌
- Descripción del contenido
-
- Texto: inc. «Quan els lilàs havien tret florida», expl. «amb el no-res dels núvols or i rosa.».
- Texto (parte): inc. «Quan els lilàs havien tret florida», expl. «amb el no-res dels núvols or i rosa.».
- Observaciones
La traducción fue incluida por el propio López Picó en el volumen: “Exercicis de geografia lírica” (Barcelona, Imprenta Altés, 1928)
Traductor
López-Picó, Josep Maria 1886 - 1959
Poeta y editor catalán, nacido en Barcelona. Fue empleado de alto nivel de la Diputació de esa ciudad. Tuvo estrecha amistad con el también poeta Josep Carner y fue maestro de Carles Riba. Fundó con Joaquim Folguera,"La Revista" y dirigió "Les Publicacions de La Revista". Fue miembro del Institut d'Estudis Catalans (1933). Ya sus primeras recopilaciones poéticas - Intermezzo galant (1910), Turment-frument (1910) - caracterizadas por la introspección, ejercieron considerable influencia entre sus contemporáneos; siguienron: Poemes del port (1911), Amor, senyor (1912) y Epigramata (1915), donde se advierte una marcada inspiración religiosa. Su escritura evolucionó hacia la filosofía, el conceptualismo y la poesía pura en libros donde a veces hay ecos de Ausias March y de los simbolistas franceses: L'ofrena (1915), Cants i al·legories (1917), El meu pare i jo (1920), Popularitat (1922), La nova ofrena (1922), Elegia (1925), no sin repuntes bíblicos y dantescos: Invocació secular (1926), centrat en la creació d'Adam i Eva, Epitalami (1931), Variacions líriques (1935), Epifania (1936). La defensa de valores burgueses (la vida doméstica, la amistad, la patria) y de una vaga idealidad ética, carateriza la producción posterior, a veces metafísica, otras madrigalesca e incluso áspera o abstrusa. En los útlimos años se acercó a un catolicismo a lo Claudel. Cultivó también la prosa, más atenta al refinamiento estilístico que a la densidad del contenido: Moralitats i pretextos (1917), L'home del qual es parla (1922), A mig aire del temps, y Lleures del pensament (1935).
Otras traducciones
- Març, marçot, 1ª ed. (1928)
- Març, marçot, 2ª ed. (1928)
- De Leopardi a ell mateix, 2ª ed. (1928)
- De Leopardi a ell mateix, 1ª ed. (1928)
- Sonet CLXV de Petrarca a les gràcies de Laura, 1ª ed. (1928)
- Tema de Josep Ungaretti, 2ª ed. (1928)
- Tema de Josep Ungaretti, 1ª ed. (1928)
- Música celestial, 2ª ed. (1928)
- De la lletania D’Annunziana de les vanitats jovenívoles, 1ª ed. (1928)
- De la lletania D’Annunziana de les vanitats jovenívoles, 2ª ed. (1928)
- Mots finals del “Preludio e canzonette”, 1ª ed. (1924)
- Madrigal, 1ª ed. (1928)
- Madrigal, 2ª ed. (1928)
- Sonet dels sonets de Miquel Àngel, 2ª ed. (1928)
- Sonet dels sonets de Miquel Àngel, 1ª ed. (1928)
- Epigrama de Joan B. Strozzi a l’estàtua de la nit ; Resposta de Miquel Àngel per boca de la seva estàtua de la nit, 2ª ed. (1928)
- Epigrama de Joan B. Strozzi a l’estàtua de la nit ; Resposta de Miquel Àngel per boca de la seva estàtua de la nit, 1ª ed. (1928)
- Tema de la noble facilitat de l’Ariosto, 1ª ed. (1928)
- Tema de la noble facilitat de l’Ariosto, 2ª ed. (1928)
- Les petjades del Dant, 2ª ed. (1928)
- Les petjades del Dant, 1ª ed. (1928)
Autor
Pascoli, Giovanni 1855 - 1912
Bibliografía
Ediciones modernas
-
Gavagnin, Gabriella, “Note su alcune traduzioni catalane novecentesche di Petrarca”, La Parola nel Testo, III, 2 (1999), págs. 381-402.
Estudios sobre la recepción del autor
-
Gavagnin, Gabriella, “Versions esparses per a “rimes esparses”: Petrarca en català”, Serra d’Or, n. espc.: Set-cents anys de Petrarca, 534: juny (2004), págs. 29-32.
Estudios sobre la traducción
-
Gavagnin, Gabriella, “Note su alcune traduzioni catalane novecentesche di Petrarca”, La Parola nel Testo, III, 2 (1999), págs. 381-402.
Textos
Texto de la traducción
MÚSICA CELESTIAL
Quan els lilàs havien tret florida,
ella cosia el seu vestit d'esposa.
Els rams d'estrelles eren flors de vida
damunt de la mimosa encara closa.
Del vol de l'oreneta a l'embranzida
ella rigué. Amb qui? de quina cosa?
Reia amb els àngles, reia embadalida
amb el no-res dels núvols or i rosa.