Datos del documento
- Original, título
- Myricae (Mezzanotte ; Un gatto nero ; Sorella ; Morto ; Benedizione ; Un rumore...)
- Original, fechas
- 1ª edición: Myricae (Livorno: Tipografia di Raff. Giusti, 1891). Edición de base: 5. ed. accresciuta illustrata dai pittori Antonio Antony, Attilio Pratella, Adolfo Tommasi (Livorno: Raffaello Giusti, 1900).
- Fechas
- 1920 [edición]
- Edicion
- 1ª ed.
- ISBD
- De Giovanni Pascoli : Finestra il.luminda: I. Mitjanit ; II. Un gat negre ; Germana ; Mortet ; Benedicció ; Remor. En: La Veu de Catalunya. — (8-II-1920).
- Verificada
- ❌
- Descripción del contenido
-
- Texto: (MITJA NIT): inc. «Vuit, nou, encara un toc; lenta s’escorre...», expl. «una finestra com una parpella» || (UN GAT NEGRE): inc. «oberta. Home qui vetlles dins l’estància...», expl. «...mena d’esfinx, t’espia l’ull verdós.» || (GERMANA): inc. «Jo no sé si més mare li sia...», expl. «...repeteix: Sia bo, visqui a pler!» || (MORTET): inc. «Maneta closa que en la son arcana...», expl. «Aquest te restarà. Dorm, infantó.» || (BENEDICCIÓ): inc. «Horabaixa: humil i pla...», expl. «mai no se deixa de cavar.» || (REMOR): inc. «Una donzella... Escriu... Sobre la taula...», expl. «La mare dorm, somnia... que ets esposa.».
- Texto (parte): (MITJA NIT): inc. «Vuit, nou, encara un toc; lenta s’escorre...», expl. «una finestra com una parpella» || (UN GAT NEGRE): inc. «oberta. Home qui vetlles dins l’estància...», expl. «...mena d’esfinx, t’espia l’ull verdós.» || (GERMANA): inc. «Jo no sé si més mare li sia...», expl. «...repeteix: Sia bo, visqui a pler!» || (MORTET): inc. «Maneta closa que en la son arcana...», expl. «Aquest te restarà. Dorm, infantó.» || (BENEDICCIÓ): inc. «Horabaixa: humil i pla...», expl. «mai no se deixa de cavar.» || (REMOR): inc. «Una donzella... Escriu... Sobre la taula...», expl. «La mare dorm, somnia... que ets esposa.».
Traductor
Salvà i Ripoll, Maria Antònia 1869 - 1958
Escritora en lengua catalana. Nacida en Palma de Mallorca de una familia de terratenientes y abogados, se formó en el ambiente de la "Renaixença" mallorquina. Tras la guía y el impulso recibidos del literato Costa i Llobera, amigo de familia, se estrenó como poeta a finales del XIX, intentando conciliar modelos líricos populares de la tradición oral balear y modelos literarios cultos como Verdaguer y Mistral. Su primer libro de poemas apareció en 1910 con el título "Poesies", que refundió en 1926 en "Espigues en flor". En las décadas sucesivas publicó otras dos recopilaciones poéticas, "El retorn" (1934) y "Llepolies i joguines" (1946), mientras que dos libros inéditos de poesías vieron la luz entre 1948 y 1955 en la edición de su obra completa, que comprende también un volumen de prosas autobiográficas, "Entre el record i l'enyorança", donde relata su peregrinaje a Tierra Santa. Empujada únicamente por sus intereses y gustos literarios y su voluntad de experimentación, tradujo a diversos poetas franceses, provenzales e italianos (Francis Jammes, Andrée Bruguière de Gorgot, Petrarca, Pascoli y Fogazzaro, entre otros), dejando muchas de sus versiones inéditas. Tienen un especial interés lingüístico y estético su traducción en verso del poema "Mireio" de Mistral (1917) y su versión de "I promessi sposi" de Manzoni (1923-1924). De gran relieve para reconstruir su vida literaria más íntima son los epistolarios, en su mayoría publicados, que testimonian sus relaciones e intercambios intelectuales con escritores como Josep Carner, Jaume Bofill i Mates y Miquel Ferrà. Murió en la localidad balear de Llucmajor en 1958.
Otras traducciones
- Sis Sonets, 1ª ed. (1927)
- Dos Sonets, 1ª ed. (1927)
- Els promesos, 1ª ed. (1923-1924)
- Nadal, 1ª ed. (1925)
- La Passió, 1ª ed. (1922)
- Diàleg, 1ª ed. (1926)
- El niu ; Llunyana ; Amb els àngels ; Vagit, 2ª ed. (1919)
- Amb els Àngels, 3ª ed. (1919)
- El niu ; Somni ; Llunyana ; El Rosegó ; Amb els Àngels ; Vagit ; Cançó de noces, 1ª ed. (1911-1912)
- Mitja nit ; Un gat negre, 2ª ed. (1935)
- Finestra il·luminada, 1ª ed.? (1935)
- Cançó de noces ; Els lliris ; L’alosa, 1ª ed. (1920)
- La darrera fruita ; L’Eurella ; El sepulcre, 1ª ed. (1919)
Autor
Pascoli, Giovanni 1855 - 1912
Bibliografía
Ediciones modernas
-
Edo, Miquel, Giovanni Pascoli. Poesies, Traducció de Maria Antònia Salvà; Semblança de Miquel Ferrà; Prefaci de Miquel Edo i Julià, Cabrera de Mar (Maresme), Galerada, 2002.75, 76, 81, 49, 95, 77
Estudios sobre la traducción
-
Edo, Miquel, “Maria Antònia Salvà traduttrice di Pascoli: ritmo e autocensura”, en: Muñiz Muñiz, M. N. Con La Colab. De U. Bedogni E L. Calvo Valdivielso (eds.), La Traduzione della Letteratura Italiana in Spagna (1300-1939). Traduzione e tradizione del testo: dalla filologia all'informatica, Florencia, Franco Cesati Editore, 2007, págs. 571-582.
-
Gavagnin, Gabriella, “Le versioni pascoliane di Maria Antònia Salvà; un approccio storico e un’indagine formale”, Quaderns d’Italià, 4-5 (1999-2000), págs. 145-161.
Ediciones modernas
-
Edo, Miquel, Giovanni Pascoli. Poesies, Traducció de Maria Antònia Salvà; Semblança de Miquel Ferrà; Prefaci de Miquel Edo i Julià, Cabrera de Mar (Maresme), Galerada, 2002.
-
Gavagnin, Gabriella, “Le versioni pascoliane di Maria Antònia Salvà; un approccio storico e un’indagine formale”, Quaderns d’Italià, 4-5 (1999-2000), págs. 145-161.
-
Edo, Miquel, Giovanni Pascoli. Poesies, Traducció de Maria Antònia Salvà; Semblança de Miquel Ferrà; Prefaci de Miquel Edo i Julià, Cabrera de Mar (Maresme), Galerada, 2002.
-
Font, Bartomeu; Cardell, Sebastià, “Maria Antònia Salvà de la Llapassa i Ripoll (1869-1958)”, en: Font I Obrador, Bartomeu, Historia de Llucmajor, Llucmajor, Ajuntament de Llucmajor, 1999, VIII, tomo II, págs. 419-425.
Estudios sobre el traductor
-
Lladò I Roger, Francesc, “Miquel Ferrà en l’itinerari poètic de M. A. Salvà”, Randa, 40 (1997), págs. 111-122.
-
Font, Bartomeu; Cardell, Sebastià, “Maria Antònia Salvà de la Llapassa i Ripoll (1869-1958)”, en: Font I Obrador, Bartomeu, Historia de Llucmajor, Llucmajor, Ajuntament de Llucmajor, 1999, VIII, tomo II, págs. 419-425.
-
Gayà I Sitjar, Miquel (ed.), Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1998.
Estudios sobre la traducción
-
Edo, Miquel, “Maria Antònia Salvà traduttrice di Pascoli: ritmo e autocensura”, en: Muñiz Muñiz, M. N. Con La Colab. De U. Bedogni E L. Calvo Valdivielso (eds.), La Traduzione della Letteratura Italiana in Spagna (1300-1939). Traduzione e tradizione del testo: dalla filologia all'informatica, Florencia, Franco Cesati Editore, 2007, págs. 571-582.
-
Gavagnin, Gabriella, “Le versioni pascoliane di Maria Antònia Salvà; un approccio storico e un’indagine formale”, Quaderns d’Italià, 4-5 (1999-2000), págs. 145-161.