Datos del documento
- Original, título
- Odi e Inni (L'ultimo frutto; L'ederella ; Il sepolcro)
- Original, fechas
- 1ª edición: Odi e inni (Bologna: Zanichelli, 1906).
- Fechas
- 1919 [edición]
- Edicion
- 1ª ed.
- ISBD
- Lírics italianas : Giovanni Pascoli. En: La Revista. — t. V, nº 99, p. 328 (16 Novembre).
- Verificada
- ❌
- Descripción del contenido
-
- Texto: (LA DARRERA FRUITA): inc. «Jo t’am, rosada serva tardana...», expl. «... la mel que ella en son cor ha guardada!». || (L’EURELLA): inc. «Primer que no les prímules gemades...», expl. «sempre l’eurella!». || (EL SEPULCRE): inc. «Ah, deixau el sepulcre a les càries...», expl. «...encara a la Creu!».
- Texto (parte): (LA DARRERA FRUITA): inc. «Jo t’am, rosada serva tardana...», expl. «... la mel que ella en son cor ha guardada!». || (L’EURELLA): inc. «Primer que no les prímules gemades...», expl. «sempre l’eurella!». || (EL SEPULCRE): inc. «Ah, deixau el sepulcre a les càries...», expl. «...encara a la Creu!».
Traductor
Salvà i Ripoll, Maria Antònia 1869 - 1958
Escritora en lengua catalana. Nacida en Palma de Mallorca de una familia de terratenientes y abogados, se formó en el ambiente de la "Renaixença" mallorquina. Tras la guía y el impulso recibidos del literato Costa i Llobera, amigo de familia, se estrenó como poeta a finales del XIX, intentando conciliar modelos líricos populares de la tradición oral balear y modelos literarios cultos como Verdaguer y Mistral. Su primer libro de poemas apareció en 1910 con el título "Poesies", que refundió en 1926 en "Espigues en flor". En las décadas sucesivas publicó otras dos recopilaciones poéticas, "El retorn" (1934) y "Llepolies i joguines" (1946), mientras que dos libros inéditos de poesías vieron la luz entre 1948 y 1955 en la edición de su obra completa, que comprende también un volumen de prosas autobiográficas, "Entre el record i l'enyorança", donde relata su peregrinaje a Tierra Santa. Empujada únicamente por sus intereses y gustos literarios y su voluntad de experimentación, tradujo a diversos poetas franceses, provenzales e italianos (Francis Jammes, Andrée Bruguière de Gorgot, Petrarca, Pascoli y Fogazzaro, entre otros), dejando muchas de sus versiones inéditas. Tienen un especial interés lingüístico y estético su traducción en verso del poema "Mireio" de Mistral (1917) y su versión de "I promessi sposi" de Manzoni (1923-1924). De gran relieve para reconstruir su vida literaria más íntima son los epistolarios, en su mayoría publicados, que testimonian sus relaciones e intercambios intelectuales con escritores como Josep Carner, Jaume Bofill i Mates y Miquel Ferrà. Murió en la localidad balear de Llucmajor en 1958.
Otras traducciones
- Sis Sonets, 1ª ed. (1927)
- Dos Sonets, 1ª ed. (1927)
- Els promesos, 1ª ed. (1923-1924)
- Nadal, 1ª ed. (1925)
- La Passió, 1ª ed. (1922)
- Diàleg, 1ª ed. (1926)
- El niu ; Llunyana ; Amb els àngels ; Vagit, 2ª ed. (1919)
- Amb els Àngels, 3ª ed. (1919)
- El niu ; Somni ; Llunyana ; El Rosegó ; Amb els Àngels ; Vagit ; Cançó de noces, 1ª ed. (1911-1912)
- Mitja nit ; Un gat negre ; Germana ; Mortet ; Benedicció ; Remor, 1ª ed. (1920)
- Mitja nit ; Un gat negre, 2ª ed. (1935)
- Finestra il·luminada, 1ª ed.? (1935)
- Cançó de noces ; Els lliris ; L’alosa, 1ª ed. (1920)
Autor
Pascoli, Giovanni 1855 - 1912
Bibliografía
Ediciones modernas
-
Edo, Miquel, Giovanni Pascoli. Poesies, Traducció de Maria Antònia Salvà; Semblança de Miquel Ferrà; Prefaci de Miquel Edo i Julià, Cabrera de Mar (Maresme), Galerada, 2002.
Estudios sobre la traducción
-
Edo, Miquel, “Maria Antònia Salvà traduttrice di Pascoli: ritmo e autocensura”, en: Muñiz Muñiz, M. N. Con La Colab. De U. Bedogni E L. Calvo Valdivielso (eds.), La Traduzione della Letteratura Italiana in Spagna (1300-1939). Traduzione e tradizione del testo: dalla filologia all'informatica, Florencia, Franco Cesati Editore, 2007, págs. 571-582.
-
Gavagnin, Gabriella, “Le versioni pascoliane di Maria Antònia Salvà; un approccio storico e un’indagine formale”, Quaderns d’Italià, 4-5 (1999-2000), págs. 145-161.
Ediciones modernas
-
Edo, Miquel, Giovanni Pascoli. Poesies, Traducció de Maria Antònia Salvà; Semblança de Miquel Ferrà; Prefaci de Miquel Edo i Julià, Cabrera de Mar (Maresme), Galerada, 2002.
-
Gavagnin, Gabriella, “Le versioni pascoliane di Maria Antònia Salvà; un approccio storico e un’indagine formale”, Quaderns d’Italià, 4-5 (1999-2000), págs. 145-161.
-
Edo, Miquel, Giovanni Pascoli. Poesies, Traducció de Maria Antònia Salvà; Semblança de Miquel Ferrà; Prefaci de Miquel Edo i Julià, Cabrera de Mar (Maresme), Galerada, 2002.
-
Font, Bartomeu; Cardell, Sebastià, “Maria Antònia Salvà de la Llapassa i Ripoll (1869-1958)”, en: Font I Obrador, Bartomeu, Historia de Llucmajor, Llucmajor, Ajuntament de Llucmajor, 1999, VIII, tomo II, págs. 419-425.
Estudios sobre el traductor
-
Lladò I Roger, Francesc, “Miquel Ferrà en l’itinerari poètic de M. A. Salvà”, Randa, 40 (1997), págs. 111-122.
-
Font, Bartomeu; Cardell, Sebastià, “Maria Antònia Salvà de la Llapassa i Ripoll (1869-1958)”, en: Font I Obrador, Bartomeu, Historia de Llucmajor, Llucmajor, Ajuntament de Llucmajor, 1999, VIII, tomo II, págs. 419-425.
-
Gayà I Sitjar, Miquel (ed.), Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1998.
Estudios sobre la traducción
-
Edo, Miquel, “Maria Antònia Salvà traduttrice di Pascoli: ritmo e autocensura”, en: Muñiz Muñiz, M. N. Con La Colab. De U. Bedogni E L. Calvo Valdivielso (eds.), La Traduzione della Letteratura Italiana in Spagna (1300-1939). Traduzione e tradizione del testo: dalla filologia all'informatica, Florencia, Franco Cesati Editore, 2007, págs. 571-582.
-
Gavagnin, Gabriella, “Le versioni pascoliane di Maria Antònia Salvà; un approccio storico e un’indagine formale”, Quaderns d’Italià, 4-5 (1999-2000), págs. 145-161.
Textos
La darrera fruita
LA DARRERA FRUITA
Jo t'am, rosada, cerva tardana
tu qui madures dins l'ampla cuina
a ramells o garlandes penjada
on no arriba amb els dits la mainada.
Fruita que porta de tots els arbres
el mas tardívol, petita i última,
mai no et manca un pagès qui te culla
pensatiu al tombar de la fulla.
Tu mentre udolen del vent les ratxes
als nins recordes qui, porta closa
fan remor, com al buc les abelles,
del bon Juny les cireres vermelles.
Bona, mes aspra, i, com la verge
qui a la materna calor s'educa,
tu l'estimes, la casa tranquil.la
amb la flama a la llar qui s'enfila.
Madures lenta com la donzella
que és separada dels seus un dia
per quelcun qui després ha gustada
de son cor una mel ignorada.