ADA NEGRI

Aquesta eminent contista i poetessa italiana és nascuda a Lodi, Lombardia, d'una família d'brers, el 3 de febrer de 1870.
Va cursar la carrera del magisteri, que va exercir de primer a Motta Visconti i més tard a Milà. Entre 1890 i 1900 assolí gran anomenada con a poetessa. Els seus dos primers volums de poesies, "Fatalità" i "Tempeste" tradueixen l'amargor dels seus anys jovençans, el desconhort de les seves lluites i el desencís de descobrir la realitat del món, tan diferent de com ella l'havia imaginat. Els seus volums de poesies més celebrats sín "Il libro di Mara" i "I canti dell'isola". Hom ha dit del primer que era un llibre d'audàcia, on l'amor, això és, l'amor complet, vertiginosa flor que neix de les arrels del nostre ésser, hi és dit amb una gosadia que no té necessitat de vels, per tal com és púdica en la seva esséncia de sinceritat. Referint-se a l'altre llibre, un crític de la "Revue de Paris" deia que "l'harmonia del verb és, en aquest volum, tan manyaga i constant, que un cop llegit restem dominats per la impressió d'una vasta simfonia, d'una música infinitament sensible i penetradora".
Totos els seus volums de poemes són una continua confessió espiritual i sentimental, en el curs de la qual l'autora es complau a ferdel drama de la seva ànima el símbol i la representació del drama del món.
Escoltem a poetessa en el seu poema El do:

El do mirífic que de dia en dia
i d'any en any vaig esperar de tu,
o vida! (i per això, com saps, dolcesa
me fou àdhuc el plor) no ha pas vingut.

A cada alba que apunta dic: Es ara.
A cada tarda que fineix em dic:
Serà demà. I mentrestant s'escola
la meva sang vermella, com un riu.

I potser l'únic do que pots donar-me,
l'únic que val, o vida! és eixa sang
i el seu cantar secret dintre les venes
i el bategar del cor, i en tot instant
rebre pels ulls la llum meravellosa
que aquesta sang commou
i amar-te, amar-te sempre,
perquè ets la vida i prou.

Ada Negri no es va decidir conrear el conte i la novel.la fins molt tard, i la seva obra en prosa no és més, en el fons, que la projecció dins un pla menys subjectiu, de la seva obra en vers. Els admirables contes continguts en els seus volums "Le solitarie", "Finestre Alte" i "Sorelle", que posen el seu nom entre els primer prosadors italians d'avui, són rics d'humanitat perquè són rics de dolor. Altres obres notables, per la força narrativa i evocativa, són el llibre " Orazioni " i la novel.la autobiogràfica " Stella matutina ".
Aques darrer llibre, que és la seva única novel.la llarga, ha estat traduïda a diverses llengües i ha suscitat profunds estudis crítics a Itàlia i fora d'Itàlia, entre ells un de Benedetto Croce, el qual, tot comentant la sinceritat d'aquesta autora, ha escrit pàgines de gran penetració psicològica. La novel.leta "El diner" ("Il denaro") que encapçala el nostre recull és la gènesi d'aquesta obra i contè ja totes les qualitats de precisió, d'emoció i de sinceritat tan celebrades pels crítics. "El diner" tanca el llibre de contes "Le Solitarie" d'on és extret, també, el conte "La boira".
Els quatre contes que vénen després són trets del volum " Sorelle ", un aplec de retrats femenins tots xops d'humanitat, de figures vistes, conegudes, estimades, " germanes ", per tant, per la sang i per l'esperit o, simplement, pel dolor.
Per donar una mostra del temperament líric de la nostra autora traduim tota una sèrie de "quadrets" del seu volum "Strade", la sèrie intitulada " Veus de la meva terra ", veritables poemes en prosa d'una gran força suggeridora, així com tres poemes, amb els quals tanquem el nostre petit volum, extrets del famós " Llibre de Mara " i que són altres tantes mostres de la inspiració profundament emocionada de la gran poetesa italiana.
Podem publicar avui aquest recull de "El diner" gràcies a la gentilesa de l'autora i per concesió especial de la cas editora A. Monadori, de Milà.