Volver a la búsqueda

Datos del documento

Original, título
Canzoniere= Rerum vulgarium fragmenta (CCXI: “Voglia mi sprona, Amor mi guida et scorge”, CXXIII: “Quel vago impallidir che ‘l dolce riso”, CXXXII: S’amor non è, ch’è dunque quel ch’io sento, CCLXIX: “Rotta è l’alta colonna e ‘l verde lauro”, CCCXXXIV: “S’onesto amor poò meritar mercede”, CCCLI: “Dolci durezze, et placide repulse”)
Original, fechas
Edición de base: Rime, con l’interpretazione di Giacomo Leopardi e con note inedite di Eugenio Camerini, Milano: Sonzogno, 1876.
Fechas
1927 [edición]
Edicion
1ª ed.
ISBD
Sis Sonets del Petrarca : en el VIé centenari del seu enamorament de Laura / [traducció de Maria-Antònia Salvà]. En: La Nova Revista. — nº 4, p. 303-309 (Abril 1927).
Verificada
✔️
Descripción del contenido
  • Portada: «Sis sonets del Petrarca en el VIè centenari del seu enamorament de Laura».
  • Texto: CLVII: «De com i quan entrà al laberint d’amor i com hi sigui empresonat», inc. «M’esperona Voler, Amor em guia», expl. «al laberint del qual no en veig eixida». || LXXXIV: «Laura empal.lideix a la nova que ell hagi d’allunyarse», inc. «L’amable empal.lidir que em dolç encís», expl. «Ah! qui m’allunya mon fidel amic?». || LXXXVIII: «Descriu una batalla de pensaments que sent dins el seu cor, per l’estat en què es trobava», inc. «Si amor no és, què és doncs el que jo sent?», expl. «i, tremolant d’estiu, m’abrús d’hivern.». || II «Es plany a ell mateix per la doble pèrdua del Colonna e de Laura», inc. «Trencada és la columna, és mort el llor», expl. «ço que en molts anys i amb pena es conquereix!». || LX: «Demana en guasardó del seu amor que Laura li aparegui en morir, i tingui compassió dels seus afanys», inc. «Si honesta amor merèixer pot mercè», expl. «vera amiga de Crist i honestedat». || LXXXVI: «Regracia Laura de la seva pròpia salut, que reconeix deguda a les dureses i a l’amabilitat de’ella», inc. «Repulses bondadoses que em colpíreu», expl. «que altrament ma salut fóra esvaïda.».
  • Portada (parte): «Sis sonets del Petrarca en el VIè centenari del seu enamorament de Laura».
  • Texto (parte): CLVII: «De com i quan entrà al laberint d’amor i com hi sigui empresonat», inc. «M’esperona Voler, Amor em guia», expl. «al laberint del qual no en veig eixida». || LXXXIV: «Laura empal.lideix a la nova que ell hagi d’allunyarse», inc. «L’amable empal.lidir que em dolç encís», expl. «Ah! qui m’allunya mon fidel amic?». || LXXXVIII: «Descriu una batalla de pensaments que sent dins el seu cor, per l’estat en què es trobava», inc. «Si amor no és, què és doncs el que jo sent?», expl. «i, tremolant d’estiu, m’abrús d’hivern.». || II «Es plany a ell mateix per la doble pèrdua del Colonna e de Laura», inc. «Trencada és la columna, és mort el llor», expl. «ço que en molts anys i amb pena es conquereix!». || LX: «Demana en guasardó del seu amor que Laura li aparegui en morir, i tingui compassió dels seus afanys», inc. «Si honesta amor merèixer pot mercè», expl. «vera amiga de Crist i honestedat». || LXXXVI: «Regracia Laura de la seva pròpia salut, que reconeix deguda a les dureses i a l’amabilitat de’ella», inc. «Repulses bondadoses que em colpíreu», expl. «que altrament ma salut fóra esvaïda.».

Traductor

Salvà i Ripoll, Maria Antònia 1869 - 1958

Escritora en lengua catalana. Nacida en Palma de Mallorca de una familia de terratenientes y abogados, se formó en el ambiente de la "Renaixença" mallorquina. Tras la guía y el impulso recibidos del literato Costa i Llobera, amigo de familia, se estrenó como poeta a finales del XIX, intentando conciliar modelos líricos populares de la tradición oral balear y modelos literarios cultos como Verdaguer y Mistral. Su primer libro de poemas apareció en 1910 con el título "Poesies", que refundió en 1926 en "Espigues en flor". En las décadas sucesivas publicó otras dos recopilaciones poéticas, "El retorn" (1934) y "Llepolies i joguines" (1946), mientras que dos libros inéditos de poesías vieron la luz entre 1948 y 1955 en la edición de su obra completa, que comprende también un volumen de prosas autobiográficas, "Entre el record i l'enyorança", donde relata su peregrinaje a Tierra Santa. Empujada únicamente por sus intereses y gustos literarios y su voluntad de experimentación, tradujo a diversos poetas franceses, provenzales e italianos (Francis Jammes, Andrée Bruguière de Gorgot, Petrarca, Pascoli y Fogazzaro, entre otros), dejando muchas de sus versiones inéditas. Tienen un especial interés lingüístico y estético su traducción en verso del poema "Mireio" de Mistral (1917) y su versión de "I promessi sposi" de Manzoni (1923-1924). De gran relieve para reconstruir su vida literaria más íntima son los epistolarios, en su mayoría publicados, que testimonian sus relaciones e intercambios intelectuales con escritores como Josep Carner, Jaume Bofill i Mates y Miquel Ferrà. Murió en la localidad balear de Llucmajor en 1958.

Autor

Petrarca, Francesco 1304 - 1374

Bibliografía

Ediciones modernas

  • Gavagnin, Gabriella, “Note su alcune traduzioni catalane novecentesche di Petrarca”, La Parola nel Testo, III, 2 (1999), págs. 381-402.

Estudios sobre la traducción

  • Gavagnin, Gabriella, “Note su alcune traduzioni catalane novecentesche di Petrarca”, La Parola nel Testo, III, 2 (1999), págs. 381-402.