Volver a la búsqueda

Datos del documento

Original, título
Deiphira, Ecathonfilea
Original, fechas
Redacción: 1423-1437 ca.. 1ª circulación: 1471. 1ª edición: inmediata.
Fechas
[1475-1490 ca.] [traducción]
Edicion
1º ms.
ISBD
[Deifira. Ecathonfila]. — s. XV (finales). — 63 f.. — Ms. letra humanística clara y sin correcciones
Verificada
✔️
Descripción del contenido
  • Preliminares del editor o del traductor: (f. 1r-1v) [Prólogo-dedicatoria del traductor:] inc. «Si be lo manar uostre, senyora, mes cosa soberga, en mi pero causa tant desig de plaure a uos que sens dilacio so vengut al tranferir de les presents obres de thoscan en nostra catalana lengua: ffent stima lo delit que de aquelles pendreu, sera a mi gracia e satisfacio de tant trebayll.», expl. «mas, agut sguart entrar lo auctor sens preambol qui del contengut demostracio faça, he presa la ploma per auisacio de vos, senyora, pus lo amor queus port a tant no basta que de paraula sia».
  • Texto: (2r) «Comença lo prolech de Deifira»: inc. «Legiume, amants, et reconoxent asi ab mi vostres errors, tornareu o pus doctes a mar o molt mes prudents a fugir l'amor...», expl. «et crech apendreu alguna vtilitat a viure amants et stimats de uostres ciutedans» || inc. «Comença a parlar Pallimacro | O quant stimes tu star dins mi greu aquell dolor, lo qual encara tant aturmenta qui de luny lo mira!...», (30v) expl. «ot palura donar a nou amant pus que tu axi a tort has sclus et lançat qui a tu mes que a si mateix amaua, ama y sempre amara? Adeu Deifira!. | FINITO LIBRO GLORIA DEO». || (32r) «Comença lo prohemi de Ecathonfila | Leo batista albert a nerocci albert saluts moltes diu. Aquests dies en la torra (per retornar a mi qui staua flach de aquella febra... », (63r) expl. «Deposau sospites, et desdenys et baralles et en tal manera viureu amant felicissimes et contentissimes. | FINITO LIBRO GLORIA XPO.»
Ejemplares
  • BNF (Arsenal, n. 5902).
Observaciones

El estudio de las variantes muestra que el texto fuente corresponde en gran medida al Ms. F1 descrito por Grayson, pero sin coincidir con ninguno de los mss. hasta ahora censados. En particular destaca el emparejamiento de las obritas según el orden Deifira-Ecathonfila, y la terminación “fila” en vez de “filea” en este último nombre, tal como aparecerá en la tradición impresa, pero no en la manuscrita. Como aclara el proemio, la traducción estaba dirigida a una dama desconocida, probablemente para obtener sus favores. El traductor debió de ser un caballero catalán muy familiarizado con la lengua y la cultura italiana del momento.

Repertorios
Ochoa, p. 671; Miquel i Planas (1911).

Traductores

Autor

Dedicatarios

Imágenes

Deiphira Incipit
Deiphira Incipit
Deiphira Explicit
Deiphira Explicit
Ecathonfila Explicit
Ecathonfila Explicit
Ecathonfila Incipit
Ecathonfila Incipit
Prologo del Traductor
Prologo del Traductor

Bibliografía

Descripción del manuscrito o del impreso

  • Ochoa, Eugenio De, Catálogo razonado de los manuscritos españoles existentes en la Biblioteca Real de París: seguido de un suplemento que contiene los de las otras tres bibliotecas públicas (del Arsenal, de Santa Genoveva y Mazarina), París, Impr. Real, 1844.
    671

Ediciones modernas

  • Alberti, Leon Battista, “Deifira, Ecathonfila”, en: Novelari català dels segles XIV a XVII, a cura de R. Miquel i Planas, Barcelona, Tip. L’Avenç, 1911, III (ed. de Miquel i Planas).