Datos del documento
- Original, título
- Francesca da Rimini: tragedia
- Original, fechas
- 1ª edición: Nouara: nella tipografia Rasario, 1818.
- Lugar de publicación
- Barcelona
- Editor/Impresor
- Llibreria Italiana (editor)
- Fechas
- 1924 [edición]; 1920 [1ª representación]
- Edicion
- 2ª ed.
- ISBD
- Francesca de Rímini : ragedia en cinc actes / Silvio Pellico ; traducció Alfons Maseras. — Barcelona : Llibreria Italiana, 1924. — 63 p. ; 17 cm. — (La Comèdia catalana (Llibreria Italiana) ; 14 ). — Versió definitiva. " ... fou representada per primera vegada al Teatre Fortuny de Reus, la vetlla del dia 13 d'abril de 1920 ... "
- Verificada
- ❌
- Ejemplares
-
- BC: Rull C 10/9-12º (Sello: "Col·lecció de Jaume Rull Jové. Teatre"), Rull C 1/27-12º (Firma de Jaume Rull Jové.)
- BUPCatalunya
Traductor
Maseras i Galtés, Alfons 1884 - 1939
Novelista, autor teatral y traductor nacido en Sant Jaume dels Domenys (Tarragona), nombre que utilizó a menudo como pseudónimo. Tras una experiencia juvenil en los ambientes de la bohemia modernista, viajó por Europa y América del Sur. Residió a menudo en Francia y fue un activo defensor del nacionalismo catalán. Fue autor de libros inspirados en el decadentismo francés y dannunziano: Delirium (1907), al que siguieron Èglogues (1917), La llàntia encesa (1926), L’hereu (1929), drama dannunziano el primero, naturalista el segundo; la novela Guerau i Marta de 1931 (historia romántica de un amor imposible). Cultivó también la prosa lírico-narrativa sobre la guerra europea (Sota el cel, 1910; El llibre de les hores cruentes, 1921) y publicó escritos de crítica literaria (Interpretacions i motius, 1920). Su producción más representativa se centra, sin embargo, en la novela, con títulos como Edomo (1908), L’evasió (1929), La fira de Montmartre (1926), Zodiac (1934), a mitad de camino entre romanticismo y decadentismo, modalidad que alternó -al igual que en el teatro- con el realismo (Una vida obscura: 1927), y con la novela lírico-simbólica (A la deriva: 1921). Inspirándose en “Salambo” de Flaubert, experimentó el género histórico-decadente con “L’adolescent” (1910). Abundante fue también la producción de cuentos: Contes fatìdics (1911), Contes d’atzar (1918), Setze contes (1922), La ratlla (1919). Él, que había traducido a Molière, Shakespeare y Leopardi, entre otros, fue a su vez traducido al castellano y al italiano (La fiera di Montmartre, trad. de V. Brinzi e S. Lo Prest, Lanciano: Carabba, 1928, dentro de la colección “Antichi e moderni in versioni scelte da G. A. Borgese”). Murió en el exilio, en Toulouse.
Otras traducciones
- Cants, 1ª ed. (1938)
- A Itàlia, 1ª ed. (1936)
- L’infinit, 1ª ed. (1901)
- A Sílvia, 1ª ed. (1937)
- El dissabte del poblet, 1ª ed. (1937)
- Poema XXXIX, 1ª ed. (1935)
- El primer amor, 1ª ed. (1936)
- Francesca de Rimini, 1ª ed. (1909)
- Los Borgia: Alejando VI, César-Lucrecia, 1ª ed. (1936)
- El Diner, 1ª ed. (1928)
- El Diner, 2ª ed. (1935)
- El do, 1ª ed. (1935)
- La mà ; L’esguard ; Diàleg, 1ª ed. (1932)
- El vestit nou, 1ª ed.? (1924)
- La Población y el sistema social, 1ª ed. ([1916])
- Egle, 1ª ed. (1919)
- Dones belles, 1ª ed. (1929)