Volver a la búsqueda

Datos del documento

Original, título
Canti
Original, fechas
1ª edición: 1831 (1ª ed.); 1835 (ed. ampliada); 1845 (1ª ed. completa).
Lugar de publicación
Barcelona
Editor/Impresor
Oasi (editor)
Fechas
1938 [edición]
Edicion
1ª ed.
ISBD
Cants / Giacomo Leopardi ; versió d’Alfons Maseras. — Barcelona : Oasi, 1938. — 158 p.. — Tirada de 500 ejemplares
Verificada
✔️
Descripción del contenido
  • Portada: «GIACOMO LEOPARDI | CANTS | versió d’Alfons Maseres | Edicions “Oasi” | Barcelona | 1938».
  • Preliminares del editor o del traductor: (p.4: “Copyrigth by Alfons Maseres”) || (5-11) [Introducción del Traductor] inc. «Giacomo Leopardi pertany a aquella generació de poetes de la primeria del segle XIX sobre els quals semblà rebejarse la fatalitat...», expl. «...I si sabem ésser atents a la veu dels poetes dolorosos, la nostra humanitat, el sentit de l’amor universal, només hi poden sortir guanyant. | A. M.» . (157-158)
  • Texto: (12-142); inc. «I | A ITÀLIA | Veig, pàtria, tos murs i les arcades...», expl. «ta vida breu confida.». || (143-156): inc. «NOTES. | I i II | El cant A UItàlia fou compost...», expl. «puix són diverses les que es disputen l’honor d’haver-lo vist néixer.».
  • Colofón: (159) «AQUEST LLIBRE FOU ACABAT D’IMPRI- | MIR EL DIA 5 D’OCTUBRE DEL | 1938, ALS TALLES DE LA | TIPOGRAFIA EMPORIUM, | CARRER DE FERLAN- | DINA, 7-9-11 | BARCELONA». --
  • Índice: (157-158)
Ejemplares
  • BC: TOP: RiA-8-726 (Dedicatòria autògrafa del traductor a Carles Riba. Ejemplar intonso . Etiqueta: "Institut d'Estudis Catalans, Bibl. Carles Riba". Donación Riba i Arderiu), TOP: 2003-8-11994 (Sellol: "Donatiu de l'Institut d'Estudis Catalans")
  • BUAB
  • BUB: d-427/3/18
  • 353/5/40, 41*
  • BIslas Baleares
  • BUPolitècnica de Catalunya
  • BUPompeu Fabra
Observaciones

Traducción completa de los “Canti” realizada, según datación autógrafa, entre 1935 y 1936. Contiene una breve introducción y notas sucintas. En el Prólogo, el traductor niega la misantropía del poeta y subraya su enérgico rechazo de la ambigüedad de Europa y las miserias de su proprio país ,en clara allusión a la guerra civil española. Contiene todos los cantos con numeración romana consecutiva, divididos en dos grupos, el segundo de los cuales comprende los “Fragments” (XXXVII-XLI). En la rec. apparecida en el “Diario de Barcellona”, (Acotacions a Leopardi en català, 17-XI-1938) se hacía notar la contradicción entre los bombardeos de la aviación mussoliniana y el interés de un catalán por la literatura italiana. Leopardi se convertía así en un antifascista ante litteram. Otro tanto ocurría con la rec. aparecida el 11-XII-1938, donde se afirmaba: "La publicació dels Cants leopardians en català no solament representa la incorporació al tresor de la nostra llengua de l'obra poètica d'un dels més grans lírics que han existit, sinó que és alhora una magnífica rèplica al capteniment i al procedir de la Itàlia mussoliniana contra Catalunya"; En fin, Rafael Tasis, el 11-XII-1938, escribía: "a través de llur tristessa íntima, per damunt de llur pessimisme devorador, hi ha en els Cants una tal vibració de revolta, un tant encès afany de llibertat que fan avui, en realitat, d'aquesta traducció de l'obra poètica de Leopardia […] la revenja més digna i espiritual de Catalunya contra la barbàrie italiana que es vessa cada dia damunt la nostra terra […] I sentim que l'esperit immortal de Giacomo Leopardi està al nostre costat i no pas al costat dels energúmens del feix i la camisa negra". Cfr. Maria Campillo, “Escriptors catalans i compromís antifeixista (1936-1939)”, Barcelona, Curial, Abadia de Montserrat 1994, pp. 175-76 e M. Corretger, “Alfons Maseras: intel.lectual d'acció i literat (Biografia. Obra periodística. Traduccions)”, Barcelona, Curial, Abadia de Montserrat, 1995, pp. 175-76 e 191-93.

Traductor

Maseras i Galtés, Alfons 1884 - 1939

Novelista, autor teatral y traductor nacido en Sant Jaume dels Domenys (Tarragona), nombre que utilizó a menudo como pseudónimo. Tras una experiencia juvenil en los ambientes de la bohemia modernista, viajó por Europa y América del Sur. Residió a menudo en Francia y fue un activo defensor del nacionalismo catalán. Fue autor de libros inspirados en el decadentismo francés y dannunziano: Delirium (1907), al que siguieron Èglogues (1917), La llàntia encesa (1926), L’hereu (1929), drama dannunziano el primero, naturalista el segundo; la novela Guerau i Marta de 1931 (historia romántica de un amor imposible). Cultivó también la prosa lírico-narrativa sobre la guerra europea (Sota el cel, 1910; El llibre de les hores cruentes, 1921) y publicó escritos de crítica literaria (Interpretacions i motius, 1920). Su producción más representativa se centra, sin embargo, en la novela, con títulos como Edomo (1908), L’evasió (1929), La fira de Montmartre (1926), Zodiac (1934), a mitad de camino entre romanticismo y decadentismo, modalidad que alternó -al igual que en el teatro- con el realismo (Una vida obscura: 1927), y con la novela lírico-simbólica (A la deriva: 1921). Inspirándose en “Salambo” de Flaubert, experimentó el género histórico-decadente con “L’adolescent” (1910). Abundante fue también la producción de cuentos: Contes fatìdics (1911), Contes d’atzar (1918), Setze contes (1922), La ratlla (1919). Él, que había traducido a Molière, Shakespeare y Leopardi, entre otros, fue a su vez traducido al castellano y al italiano (La fiera di Montmartre, trad. de V. Brinzi e S. Lo Prest, Lanciano: Carabba, 1928, dentro de la colección “Antichi e moderni in versioni scelte da G. A. Borgese”). Murió en el exilio, en Toulouse.

Autor

Leopardi, Giacomo 1798 - 1837

Imágenes

Cubierta
Cubierta
Inicio de la obra (All'Italia)
Inicio de la obra (All'Italia)
Portada
Portada
Prólogo del traductor (inicio)
Prólogo del traductor (inicio)

Bibliografía

Estudios sobre el traductor

  • Corretger, Montserrat, Alfons Maseras: intellectual d'accio i literat: biografia, obra periodistica, traduccions, Barcelona, Curial, 1995.

Estudios sobre la recepción del autor

  • Arqués, Rossend, “Leopardi nella letteratura catalana del Novecento”, en: Muñiz Muñiz, Mª De Las Nieves (ed.)., Giacomo Leopardi. Poesia, pensiero, ricezione, nel bicentenario della nascita del poeta (1798-1998). Atti del convegno internazionale di Barcellona (5-7 marzo 1998). Con la collaborazione di Francisco Amella Vela e Francesco Ardolino, Leonforte, Insula, 2000, págs. 295-310.
  • Chiclana Angel, “Leopardi nel mondo ispanico”, en: Leopardi e la cultura europea, Roma, Bulzoni, 1989, págs. 125-38.
  • Ortiz, Ramiro, Leopardi e la Spagna, Bucarest, Academia româna. Memoriile Scetiunii literare», 1924.
  • Arce Fernández, Joaquín, “Leopardi en la crítica y la poesía españolas”, en: Arce Fernández, Joaquín, Literaturas italiana y española frente a frente, Madrid, Espasa-Calpe, 1982, págs. 316-332.
  • Muñiz Muñiz, Mª De Las Nieves, “Leopardi nella cultura spagnola”, Studi Leopardiani, 1 (1991), págs. 1-31.
  • Muñiz Muñiz, María De Las Nieves, “Lo stile dei Canti in spagnolo”, en: Lingua e stile in Giacomo Leopardi, Atti dell'VIII Convegno Internazionale di Studi Leopardiani, Recanati (1991), Florencia, Olschki, 1994, págs. 527-40.
  • Muñiz Muñiz, M. De Las Nieves (ed.), Giacomo Leopardi. Poesia/Pensiero e Ricezione: La ricezione in Spagna: Tradurre Leopardi, Barcelona, PPU, 1998.
  • Muñiz Muñiz, M. De Las Nieves, “Bibliografia spagnola leopardiana (traduzioni, studi, imitazioni) ”, en: Muñiz Muñiz, M. De Las Nieves (ed.), Giacomo Leopardi. Poesia/Pensiero e Ricezione: La ricezione in Spagna: Tradurre Leopardi, Barcelona, PPU, 1998, págs. 70-105.
  • Muñiz Muñiz, Mª De Las Nieves (ed.)., Giacomo Leopardi. Poesia, pensiero, ricezione, nel bicentenario della nascita del poeta (1798-1998). Atti del convegno internazionale di Barcellona (5-7 marzo 1998). Con la collaborazione di Francisco Amella Vela e Francesco Ardolino, Leonforte, Insula, 2000.
  • Muñiz Muñiz, María De Las Nieves, “Traduzioni spagnole dei classici italiani”, en: La letteratura italiana fuori d’Italia: Storia della letteratura italiana dir. da Enrico Malato, tomo XII, Roma, Salerno Editrice, 2003, págs. 763-799; 846-852.
  • Muñiz Ñuñiz, María De Las Nieves, “Ensayo de un catálogo de las traducciones españolas de obras literarias italianas en el siglo XIX”, Quaderns de Filologia. Estudis lingüístics, VIII (2003), págs. 93-150.

Reseñas de la traducción

  • Arqués, Rossend, “Leopardi nella letteratura catalana del Novecento”, en: Muñiz Muñiz, Mª De Las Nieves (ed.)., Giacomo Leopardi. Poesia, pensiero, ricezione, nel bicentenario della nascita del poeta (1798-1998). Atti del convegno internazionale di Barcellona (5-7 marzo 1998). Con la collaborazione di Francisco Amella Vela e Francesco Ardolino, Leonforte, Insula, 2000, págs. 295-310.