Volver a la búsqueda

Datos del documento

Original, título
Sant-Agostino
Original, fechas
1ª edición: Firenze: Vallecchi, c1929, impresa 1930.
Lugar de publicación
Barcelona
Editor/Impresor
Llibreria Catalònia (editor)
Fechas
1936 [edición]
Edicion
1ª ed.
ISBD
Sant Agustí / Giovanni Papini ; versió catalana d’Agustí Esclasans. — Barcelona : s.n. [Llibreria Catalònia], 1936. — 2 v.,164, [28] p. ; 17 cm. — (Quaderns Literàris ; 102-103)
Verificada
✔️
Descripción del contenido
  • Portada: [Antep. Retrato de Papini] «GIOVANNI PAPINI | SANT AGUSTI | (Versió catalana d’Agustí Esclasans) | Volum | primer | 1936 | Barcelona».
  • Preliminares del editor o del traductor: «Giovanni Papini» (5-6 nn.): inc. «Escriptor italià, nat à Florència el 9 de gener del 1881...», expl. «...en “la lingua bellissima e gloriosa de Ramon Llull a Auziàs March”.»
  • Texto: «Pròleg de l’autor», (7-9): inc. «Jo tenia, de noi, una tia molt bona...», expl. «Com més espessa fou la terbolesa del llot més gran és la llum en les altures. GIOVANNI PAPINI». || Tomo 1 (11-95): inc. «Sant Agustí | I | El Númida | Per dami¡unt de tot, Aurelius Augustinus és Númida africà...», expl. «després d’haver-se’n fet digne, comprèn plenament. FI DEL VOLUM PRIMER».
Ejemplares
  • BUB: 07 R-2774, 07 R-2775 (2 v.)*
  • BC: R.608455, TOP: Foi-8-4119(Ex-libris de J.V. Foix.Donación Foix, J.V.)
  • R.508079, TOP: G 85-8º-244 (2) (Sello de donación ENHER)
  • BUPolitécnica Madrid
Observaciones

Contiene una Cronología de la vida y obras de San Agustín, así como un prólogo de Esclasans que reseña brevemente las obras de Papini y da noticia de una carta suya, en la que, autorzando la traducción, afirma haber estudiado de joven el catalán (Véase TEXTOS)

Traductor

Autor

Papini, Giovanni 1881 - 1956

Imágenes

Cubierta
Cubierta
Anteportada: foto del Autor con dedicatoria al traductor
Anteportada: foto del Autor con dedicatoria al traductor

Textos

Paratextos

Prólogo del traductor

Giovanni Papini

Escriptor italià, nat a Florència el 9 de gener del 1881. L'any 1903, ja posseïdor cultura escolàstica, fundà amb diversos companys literats la revista de combat "Leonardo", que aviat es convertí en un actiu organ de reacció contra el positivisme filosòfic i literari en nom dels eterns valors intel.lectuals espiritualitzants.
En cessar la seva publicació, Giovanni Papini col.laborà a "La Voce" (1908-1916), fundada per Prezzolini, fundada per Prezzolini, des de la qual fou menada una heroica campanya per la reeducació moral, política, literària i artística de les joves promocions italianes. Però la mateixa varietat de tendències, entre les quals predominava la corrent idealística procedent del Croce i del Gentile, determinà la naixeça d'altres revistes, entre elles: "lacerba" (1913- 1915), fundada i dirigida per Papini i Soffici, la qual lluità per la renovació literària, fins a l'aliança amb el futurisme. La Gran Guerra dispersà el grup florentí.
Giovanni Papini, després de demolir les filosofies predecadents amb el seu "Crepuscolo dei filosofi" (1906), es lliurà durant molt de temps al periodisme i a la producció literària de combat. És el periode caòtic i agitat, polèmic i nacionalista, turmentat i fructífer. Publicà "Pragmatismo", "Parole e sangue", "24 cervelli", "Memorie d'Iddio", "IL tragico quotidiano", "Il Pilota cieco", "Buffonate", "L'altra metà", "La vita di nessuno", "Un uomo finito", "100 pagine di poesia", "Stroncature", "L'esperienza futurista", "Opera prima", "L'uomo Carducci", "Giorni di festa", "Testimonianze", etc. (1907-1918), obres en les quals el poeta i el prosista, el filòsof i el florentí flamegen virilment dins un caos creador formidable.
La cèlebre "Storia di Cristo" (1921) és la professió de fe cristiana i catòlica de l'autor. Ha estat traduïda a totes les llengües modernes. L'època noblement espiritualista de Giovanni Papini ens ha donat fins ara: "Pane e vino" (1926), "Gli operai della vigna" (1929), "Gog" (1931), "Dante vivo" (1933), etc.
"Sant'Agostino" (1929), per al nostre gust l'obra més humana i més intel.lectual de Papini, veu ara la llum en llengua catalana. L'autor, en autoritzar el traductor, li ha escrit cordialment que, de jove, havia estudiat el català, i que sent un gran goig de veure's interpretat en "la lingua bellissima e gloriosa di Ramon Llull e Auziàs March".

A. E.